Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 22 d’octubre del 2018

90. El Pa que és vida, en l’Esperit

           Després que Jesús hagués dit als seus oients que era el pa baixat del cel, i que els donaria la seva carn per menjar i la seva sang per beguda, va imperar la confusió entre ells i es posaren a murmurar. Davant la situació, Jesús decidí d’explicar més profundament el sentit de les seves paraules i els digué: <<L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida>> (Jn 6,63). L’explicació no serví de res: <<Després d’aquell moment molts dels qui l’havien seguit fins aleshores, l’abandonaren i ja no anaven  més amb ell>> (Jn 6,66). Pere i els altres tampoc ho entengueren: <<Senyor, a qui aniríem?>>. Però feren una confessió de fe: <<Nosaltres hem cregut i sabem que sou el sant de Déu>> (Jn 6, 69).
            El discurs de Jesús en aquest passatge evangèlic, lluny de tenir un sentit antropòfag, és una oferta de comunió real en l’Esperit amb tots els qui el coneixen i creuen en ell. Les expressions “carn”, “sang”, “pa”, tenen la força de signe sacramental , i les altres, com “menjar” i “beure”, volen posar de manifest la intimitat i la intensitat de la comunió que ell proposa als seus. Per sortir al pas de l’escàndol que porta al dubte i a l’abandó, Jesús deixa ben clar que  “l’Esperit és el qui dona la vida”. ”La carn no serveix de res”. I afegeix:: <<Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida>> (Jn 6, 63). Vol que s’entengui que ha parlat d’un misteri d’amor en l’Esperit, tot servint-se d’un llenguatge analògic.
            ¿Com podem acceptar i viure nosaltres aquest misteri?  En l’Esperit, certament. Una realitat misteriosa que comença amb l’acceptació incondicional de la seva persona i en l’acte de fe indispensable, que obre el camí a la caritat i al compromís d’una vida, que tendeix a assimilar-se cada cop millor amb la vida i el messianisme de Jesús.
            En aquest context, la comunió eucarística és el moment àlgic, específic, on el Crist ressuscitat, complint la seva promesa, es fa realment present sota els signes del pa i del vi en el context de la celebració comunitària. Per a nosaltres, al nostre torn, és el moment privilegiat per renovar, refermar i fer efectiva la nostra opció per Ell i pel Regne. És el moment inexcusable d’avaluar la qualitat del nostre amor i la nostra donació.

            Tenim el perill de convertir l’Eucaristia en un objecte màgic, i la comunió en un acte esporàdic, sense gairebé influència en la nostra vida real, en el nostre capteniment davant Déu i el pròxim. Seria resultat d’una lectura grollerament literal d’aquestes paraules: <<Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna>> (Jn 6, 54)

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada