Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 12 d’abril de 2017

28. Dimensió misteriosa.

      Hi ha, a l’interior de l’home, una dimensió misteriosa que, si n’anem seguint el rastre (necròpolis, temples imponents, ritus i mites, teologies i teories esotèriques) ens porten fins als orígens de la humanitat.
      Mai cap generació –fins ara- no n’ha tingut prou amb la cobertura raonable ni tan sols sumptuosa de les necessitats físiques. D’aquesta dimensió ha sorgit la necessitat d’expressar artísticament quelcom que sacseja l’home en la seva intimitat més pregona, allò que l’ultrapassa  tant, que és incapaç d’expressar-ho amb el llenguatge convencional.
      A més, sempre hi ha hagut algú, des de les èpoques més remotes fins avui mateix, que aixeca la veu per despertar gent adormida o atrofiada; aquella gent que ha reduït els seus esquemes a la productivitat i al consum fins a perdre pel camí la seva dimensió misteriosa.
      El profeta Amós veu la situació del seu poble, que es degenera progressivament i sent un impuls interior irresistible que li fa dir: “Tu em dius (a Amassià, sacerdot de Betel)  que no profetitzi més contra la gent d’Israel (...) però el Senyor em va prendre dels ramats i em va dir: ‘Ves a profetitzar al meu poble d’Israel’.
      Més a prop  nostre, Jesús profetitzà, resseguint la seva terra i anunciant un món interior: el Regne de Déu. Pere li deia: “Vós teniu paraules de vida eterna”. Després, “cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. (...) Els dotze se’n van anar i predicaven a la  gent que es convertissin”.
      La humanitat actual desenterra monuments, els restaura i els protegeix, però dóna la impressió d’haver perdut el missatge profund, d’admirar només la capacitat intel·lectual i artística de l’home antic. L’entusiasme pels monuments antics ve a ésser una entronització de la humanitat, una idolatria d’allò humà. Passa el mateix amb els missatges escrits, conservats en les biblioteques més admirables del món.
      Perduda la dimensió misteriosa, l’home actual, lluny de tota mística, ha quedat reduït a l’animal pensant. Un animal capaç d’aprofitar l’intel·lecte per explotar l’altre sense límits ni escrúpols, a l’objecte d’exprimir fins a l’extrem les possibilitats de plaer immediat. La dimensió misteriosa, però, inextingible en el seu interior, és l’enigma mortal que posa la gota de fel al cul del got de tots els seus projectes i plaers.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada