Només una cosa passa davant de
l’amor. És el coneixement: conèixer aquell que volem estimar. És per això que
nosaltres, els cristians, tenim necessitat de conèixer més i millor Jesús,
d’establir amb ell una relació personal, d’entrar en la profunditat i amplitud
úniques de la seva humanitat fascinadora i de la seva recòndita divinitat. El
mètode és senzill: repassar, sense cansar-nos-en, el sants Evangelis amb
actitud contemplativa, aturant-nos especialment en els fragments on es veu
clarament com és ell, com pensa, com estima, com perdona, com es lliura a
l’altre i a tots.
Trobem als Evangelis
alguns passatges colpidors, icones vives de qui i com és Jesús. Citem-ne algun,
com: les escenes d’oració i unió amb el Pare( les nits en solitari, l’Hort de
les oliveres); o com la seva estreta comunicació amb algunes persones o
col·lectius: la recepció de Nicodem a plena nit, la trobada al pou amb la dona
samaritana, la defensa de la dona adúltera i el perdó subsegüent, l’hostatge a
la casa de Zaqueu, l’acollida a la
Magdalena, el darrer sopar amb els dotze.
Les ensenyances de Jesús són també un autèntic retrat de la seva identitat: el
sermó de la muntanya, les paràboles del bon pastor, del fill pròdig, del bon samarità. Tots aquests punts mereixen
ésser rellegits i contemplats per accedir al coneixement íntim de Jesús.
Pel camí contemplatiu
arribem a l’amor: <<Qui m’estima,
farà cas de les meves paraules>>. Perquè ens haurem sentit fascinats per
la veritat, el bé i la bellesa de Jesús. Una persona tan meravellosa no pot
deixar d’ésser objecte del nostre amor, al qual ell correspon immediatament:
<<El meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell>>. L’amor del Pare i l’estada d’Ell i el Fill
amb nosaltres són el punt d’arribada, al
qual segueix la plenitud de l’amor i la glòria.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada