El ramat i el pastor (Durant l’any -16)

           La persona humana, ésser intel·ligent i lliure i, per tant, responsable, ha de tenir necessàriament un sentit, un destí i una plenitud diferent de la naturalesa morta i de la vida irracional. La Bíblia presenta l’home com el rei de la creació a qui Déu encomana que creixi, es multipliqui i domini la terra. La superioritat de l’home per damunt de la resta de creatures radica en un plus de vida que és espiritual i que, per a realitzar-se com tal, ha de seguir un full de ruta descobert per la seva condició d’intel·ligent i seguit amb gran cura amb la seva condició de lliure. La meta de l’home espiritual rau en el seu encontre amb el Gran Esperit. Sant Agustí ho exposa més palesament quan diu que el cor de l’home està fet per a Déu i que  només reposa quan es troba amb Déu.

            Com que l’home se sent atret per objectius carnals immediats i veu l’objectiu espiritual com molt llunyà i difuminat, li cal l’ajut d’un guia, d’un mestre, d’un pastor en llenguatge bíblic, que l’ajudi a descobrir i a posar en pràctica el full de ruta de l’esperit. El profeta descriu el drama que representa per als fidels quan els pastors subalterns humans són incompetents o malastrucs: <<Ara, diu l’oracle del Senyor, jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet>>. Després, Déu mateix  es fa càrrec del guiatge del ramat: <<Totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré (...) i les faré tornar als seus prats>>. Tot seguit, el profeta veu un futur esplèndid, quan afirma: <<Vénen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent, que farà regnar en el país la justícia i el bé>>. Evidentment es refereix a la vinguda del Messies que serà el Pastor definitiu i perfecte per actualitzar el full de ruta fins a la perfecció de la humanitat

            <<Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament>>. És així com Jesús ha il·luminat el camí a tots aquells que han volgut escoltar-lo, i <<Ha creat una nova humanitat centrada en ell>>. Una humanitat instal·lada en una pau íntima que és fruit de l’esperança i de l’amor. Una humanitat que troba el veritable sentit a la seva existència present i futura, perquè segueix la veu del seu pastor. El salmista ho celebra, dient: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena vora l’aigua, i allí em retorna”.

Imprimir article