Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 29 de setembre del 2014

La vinya ( Durant l’any -27 )

           El profeta Isaies descriu una paràbola preciosa: <<El meu estimat tenia una vinya. (...) La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els  millors ceps. (...) ¿Què podia fer per ella que no hagi fet? ¿Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? (...)La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i  els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit>>. El poble d’Israel –exceptuant els Patriarques, els Profetes, els Jutges, alguns  Reis i un petit grup del poble ras- van resultar una vinya borda i estèril, perquè es van prostituir als deus pagans i a tota mena de disbauxes i d’injustícies. Resultat: <<La deixaré abandonada>>.
            Jesús reprèn la paràbola d’Isaïes, incloent-hi passat, present i futur: <<Quan s’acostava el temps de verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits. Aquells vinyaters els van agafar, els van pegar, i a alguns els van matar. <<Finalment els envià el seu Fill, pensant que, al menys el Fill el respectarien. << Però ells, en veure’l, es digueren: ”matem-lo  i ens quedarem l’heretat”. (...) Quan torni l’amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters? (...) Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar>>.
            La nova vinya del Senyor és l’Església i cadascú de nosaltres els ceps. Ell espera que donem bon raïm, tot fent nostre l’ensenyament de Sant Pau: <<Germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi>>. L’Església, globalment considerada, i molts dels seus fidels també, donen fruits de vida eterna i de caritat humana, però molts altres dels batejats segueixen les petjades dels idòlatres d’Israel. ¿És per això, potser, que l’Església floreix esplèndidament en alguns llocs, mentre es redueix dràsticament en alguns altres? ¿Com portem cadascú de nosaltres el conreu del cep de la nostra vida interior, dins la vinya de l’Església?
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada