Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de juny del 2014

L’Acollida ( durant l’any – 13 )

           Acollir algú és un gest humà que demana unes disposicions prèvies, sense les quals no és possible que es doni: obertura de cor a  l’altre, i lloc disponible. ¿De que serviria acollir algú de mala gana, si l’interessat  se n’adonaria tot seguit i  declinaria la invitació? Hem escoltat: << Hi havia una dona benestant que l’obligà (a Eliseu) a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi  quedava a menjar>> Ell s’havia sentit convidat ben bé de cor    .
            L’altra condició per a l’acollida és la disponibilitat de lloc. ¿Que  en trauríem de voler acollir algú, si a casa no hi hagués lloc per a ell? A la dona de Sunam li mancava   lloc per a una llarga acollida i ho solucionà tot seguit: <<Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-li un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà>>. Però aquí parlem espiritualment. ¿Quin lloc disponible hi queda al nostre cor per a l’acollida de l’altre? ¿No està ple a vessar de coses i de nosaltres mateixos? ¿Per què no reservem un lloc sempre buit al nostre cor per quan calgui acollir algú?

            I l’acollida d’un semblant nostre s’esdevé l’assaig necessari per a l’acollida de Jesús. És més, Jesús s’identifica amb els seus, quan aquests són acollits per algú: <<Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi>>. I, tancant el cercle, Jesús, que s’ha identificat amb els seus, ara s’identifica amb Déu: <<I qui  m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat>>. En aquest lligam d’acció acollidora es podria concretar la nostra perfecció, que ve a ser com una humanització del misteri trinitari: misteri d’acollida, de relació, d’amor.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada