Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 17 de desembre del 2018

95. Benaurat aquell qui viu insatisfet

            Per anar a la recerca d’un tresor hom ha d’estar motivat. La motivació per a una recerca parteix d’una insatisfacció. ¿Heu conegut mai algun panxacontent i conformista  maldant per anar a més, per descobrir zones obscures de sí mateix o aspectes desconeguts del món i de la vida? Persones  d’un tarannà així són escasses i, amb el seu temperament calmós i apàtic, solen deixar el món i les coses talment com les  han trobades. No ens referim a ells en aquesta reflexió.
            M’he trobat amb dues menes de persones insatisfetes, aferrades a la recerca del tresor. Fet que m’ha permès comprendre que la persona humana és una mina inesgotable, ella mateixa, perquè les he vistes buscant ànima endins. El primer grup el formen aquells a qui la naturalesa o la societat, o totes dues a l’hora, han negat els béns bàsics per a una vida digna, de manera persistent i sense esperança de remei. Són els pobres i els marginats, els disminuïts i els malalts terminals. L’altre col·lectiu és el d’aquells -!oh cosa sorprenent!- que, una vegada cobertes les necessitats bàsiques, senten emergir dins seu una insatisfacció fins al moment desconeguda, que els porta a fer-se preguntes i a indagar dins seu les respostes a la pregunta pel sentit.
            Uns i altres presenten les mateixes característiques: primer de tot és la sensació de carència total, en uns, i d’insuficiència amarga per als altres, malgrat la cobertura de les primeres necessitats. L’experiència següent es presenta com una intuïció que orienta llurs esperances vers el centre d’ells mateixos: els béns externs són vistos com mitjans de subsistència física, que res no poden aportar a la de “l’ésser” que habita en ells. Res no poden aportar a la pròpia dignitat de persones humanes. Han arribat a la cambra del tresor: el vessant màgic, que obre l’ésser sencer al món espiritual o artístic, segons la sensibilitat o l’orientació prèvia de cadascú.
            Allò més pregon de tot és quan hom s’obre a l’encontre personal amb Déu, que habita al centre mateix de l’ésser  humà. D’aquesta meravellosa troballa en són exclosos evidentment, per la mateixa naturalesa de les coses, a més a més dels panxacontents al·ludits anteriorment, i amb molta més raó els egòlatres i els adoradors del vedell d’or: els avariciosos, mesquins, garrepes i, eminentment,  tots els qui acumulen ingents riqueses a l’esquena o amb la suor d’altri. També ells pateixen insatisfacció, que de res els serveix, pel fet que lluitant en contra d’ella, no en poden aprendre les lliçons.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada