Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 31 de març del 2015

Cercaven el crucificat (Vetlla pasqual)

           La joia immensa d’aquesta nit santa ens obliga a deixar enrera, amb gran veneració, la creu, els turments físics i morals de Jesús, la seva submissió a la voluntat del Pare, i la humiliació frustrant de la sepultura. El nostre goig es deu només a l’esclat de vida, a la novetat immensa d’una trasbals inesperat, al triomf del Just que, com ho havia promès, ha superat la mort i ha fet sorgir d’ella mateixa una vida diferent, infinitament millor; una vida que ja mai  més  no haurà de pagar tribut a la mort.
            La nostra joia d’aquesta santa nit és d’origen sobrenatural, perquè el misteri que celebrem va molt més enllà de tot allò que la intel·ligència humana, la nostra imaginació o les nostres utopies no podrien mai abastar. Aquell matí del diumenge, unes dones s’atansaren al sepulcre, però  anaven errades, perquè buscaven el crucificat. Elles, igual que els deixebles, encara no havien assumit el significat de la promesa de la resurrecció. L’àngel els diu: <<Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit>>.
            La primícia de la resurrecció, però, és revelada a unes persones que havien cercat, que s’havien mogut, que havien matinejat, que s’havien proposat una tasca noble: “anar a ungir el cos de Jesús”: <<El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol>>. L’esforç ben intencionat, encara que errat, acabava donat el millor resultat: Anaven a la recerca del crucificat i es troben amb la notícia del ressuscitat. La sorpresa d’allò inesperat les deixà verament trasbalsades: <<Tremolaven d’esglai i, de por que tenien, no s’atreviren a dir res a ningú>>. El nostre esperit de recerca i la nostra voluntat de servei, potser una mica endormiscats, si els despertéssim amb il·lusió i valentia, ens portarien a l’encontre profund i joiós amb Aquell que era mort, i ara viu.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada