Comprometre’s a fer-se servidor d’algú implica acceptar el
sofriment que el mateix servei inclou. Per exemple, la mare que, esdevenint per
naturalesa servidora del seu nadó, assumirà de bon grat totes les privacions i
tots els esforços inherents a la nova situació, encara que el nou nat resultés
ésser malaltís, minusvàlid o deficient. Com també el qui es compromet a tenir
cura d’un malalt crònic, haurà d’acceptar el sofriment, potser molt
considerable, de l’atenció física i moral i, de retruc, compartir els dolors
del malalt o, potser i tot, les rebequeries d’un malalt que no accepta la seva
situació. El pitjor sofriment per a qui serveis deu ésser la ingratitud o, en
algun cas, la dolenteria del qui és servit.
El
servei amorós i sofert és l’obra mestra d’una bona persona. ¿Què podria fer de
millor per acreditar la grandesa i la formosor de la seva ànima? Isaïes,
albirant el Messies que havia de venir, escriu: <<El Senyor volgué que el
sofriment triturés el seu servent. (...) El just, amb les penes que ha sofert
ha fet justos els altres.>>. El servidor, doncs, en moral simbiosi amb
aquell que és servit, carrega damunt seu els sofriments d’aquest darrer i el fa
participant de la seva salut i de la seva llum: <<Gràcies al sofriment de
la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet
justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells>>.
Jesús,
que havia dit d’ell mateix que no havia vingut a fer-se servir sinó a servir,
avisa els seus deixebles per tal que
recordin el seu exemple i el posin en pràctica. Els avisa dient: <<Els
grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser
important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau
de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir
els altres, i a donar la vida com a preu de rescat per a tots els
homes>>. Des d’aleshores, els
veritables fills de l’Església i els autèntics seguidors de l’Evangeli són
aquells que es fan servidors dels més necessitats i esmercen la seva vida a
favor dels qui els necessiten, sigui a casa, sigui com a enviats, on sigui que
és necessari el seu servei.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada