Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 9 de març del 2015

La vida eterna (Quaresma – 4)

           Totes les cultures antigues que coneixem, sabem que sentien un respecte profund pel fet inevitable de la mort, i una evident rebel·lió a la possibilitat de caure en el buit absolut, en la mort. Ens ho assabenta d’una manera evident el record de les creences de la cultura antiga d’Egipte, així com els seus enormes monuments sepulcrals i els rituals religiosos per acompanyar el difunt en el seu viatge a l’eternitat. La història d’Egipte és només un exemple del fenomen estès per tota  l’antiguitat. Encara ara, els guaranís de Paraguai i d’Argentina creuen que, després de la mort, arribaran a “la terra sense dolor”. Aquesta pretensió sembla escrita en l’ADN de la humanitat.
            Les grans religions monoteistes actuals donen una resposta de fe positiva a aquesta ansietat humana. A l’Evangeli de Joan, Jesús fa a Nicodem una afirmació contundent, que és també una promesa divina: <<Déu estima  tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna>>. En aquest breu passatge Jesús vincula necessàriament el dret a la vida eterna a la fe en ell, que és l’enviat del Pare. Els altres, en paraules de Jesús, són exclosos d’aquest dret: <<Els qui no creuen , ja han estat condemnats per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu>>.

            L’acceptació de Jesús per la fe introdueix el creient en una vida nova, que modifica tota la seva trajectòria: una  nova manera de pensar, d’estimar i d’obrar. Una nova manera d’ésser, semblant a la manera d’ésser de Jesús: viure en la veritat i en el bé. El veritable creient i seguidor de Jesús, d’alguna manera, abandona la vellúria de la seva vida anterior abocada a la mort, i comença a viure en ell la vida de Crist, que és destinada a la vida eterna. Sant Pau diu: <<Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi>>. Per això afirma Jesús: <<El qui viu i creu en mi, encara que mori, viurà>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada