Totes les cultures antigues que coneixem,
sabem que sentien un respecte profund pel fet inevitable de la mort, i una
evident rebel·lió a la possibilitat de caure en el buit absolut, en la mort.
Ens ho assabenta d’una manera evident el record de les creences de la
cultura antiga d’Egipte, així com els seus enormes monuments sepulcrals i els
rituals religiosos per acompanyar el difunt en el seu viatge a l’eternitat. La
història d’Egipte és només un exemple del fenomen estès per tota l’antiguitat. Encara ara, els guaranís de
Paraguai i d’Argentina creuen que, després de la mort, arribaran a “la terra
sense dolor”. Aquesta pretensió sembla escrita en l’ADN de la humanitat.
Les
grans religions monoteistes actuals donen una resposta de fe positiva a
aquesta ansietat humana. A l’Evangeli de Joan, Jesús fa a Nicodem una afirmació
contundent, que és també una promesa divina: <<Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida
eterna>>. En aquest breu passatge Jesús vincula necessàriament el dret a
la vida eterna a la fe en ell, que és l’enviat del Pare. Els altres, en
paraules de Jesús, són exclosos d’aquest dret: <<Els qui no creuen , ja
han estat condemnats per no haver cregut en el nom del Fill únic de
Déu>>.
L’acceptació
de Jesús per la fe introdueix el creient en una vida nova, que modifica tota la
seva trajectòria: una nova manera de
pensar, d’estimar i d’obrar. Una nova manera d’ésser, semblant a la manera
d’ésser de Jesús: viure en la veritat i en el bé. El veritable creient i seguidor de Jesús, d’alguna manera, abandona la
vellúria de la seva vida anterior abocada a la mort, i comença a viure en ell
la vida de Crist, que és destinada a la vida eterna. Sant Pau diu: <<Ja
no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi>>. Per això afirma Jesús:
<<El qui viu i creu en mi, encara que mori, viurà>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada