Més que no pas cercar positivament el
sofriment, com ajut per avançar en el camí ascètic de vida cristiana, allò que
ens fa forts i ens manté preparats per a la gran prova, és un entrenament
constant en l’acceptació del dolor i els
ensurts ordinaris. L’acompliment generós del deure de cada dia en els avatars
del nostre estat de vida, tant en les relacions familiars, laborals i socials,
com en la nostra intimitat personal, aporten suficient càrrega de sofriment i
d’esforç, com per disposar-nos a l’acceptació de la gran prova i per a
governar-la positivament en el moment en que
aquella aparegui. Més si vivim tot això en el Senyor i amb ell.
És
el cas del profeta Isaïes. Diu: <<El Senyor m’ha parlat a cau d’orella
i no m’he resistit ni m’he fet enrera:
he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la
barba; no he amagat la cara davant
d’ofenses i escopinades>>. La fortalesa del profeta no és una
improvisació, sinó que denota una preparació llarga en l’acceptació positiva
dels entrebancs de la vida. Sempre a la presència de Déu, i comptant amb ell.
Per això diu: <<Els Senyor m’ajuda: per això no em dono per vençut (...)
Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent>.
El
cas paradigmàtic, però, i eminent d’aquest capteniment el trobem en la persona
de Jesús. Durant tota la seva vida s’ha abraçat amb la pobresa, el cansament,
la pregària constant, la incomprensió de molts, l’aversió i l’enemistat declarada
d’altres. Ell ha viscut tot aquest procés en íntima comunió amb el Pare. Tot en
vistes a la gran prova final. Des d’aquesta situació instrueix les seus
deixebles, dient-los: <<El fill de l’home ha de patir molt: els notables,
els grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort,
i al cap de tres dies ressuscitarà>>. A Pere, i segurament temé als
altres deixebles, els semblà una situació inacceptable. Per això, <<Pere,
pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es gira, renyà Pere
davant els deixebles i li digué: “Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu sinó
com els homes>>. Acaba Jesús
assenyalant el programa per als seus seguidors: <<Si algú vol venir amb
mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui
salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la
salvarà>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada