Cadascú de nosaltres, en algun moment, optem
per un model de vida o un altre. No em refereixo a quin estat – celibat o
matrimoni- o a quina professió o carrera volem escollir, sinó a una qüestió més
nuclear. La qüestió seria: ¿Vull viure sense Déu, com si Déu no hi fos, o vull
comptar amb Déu i el vull posar de ple en la meva vida, esperant a la
recíproca, que ell compti amb mi i em protegeixi? També em puc plantejar: ¿En
què o en qui puc dipositar la meva darrera esperança per arribar a assolir una
vida digna, significativa, valuosa, de la que em pugui sentir satisfet, fins i
tot orgullós? Alguns es refien del diner, del poder, del hedonisme; altres
elegeixen Déu a qui coneixen com a Veritat, Bé i Amor, i es comprometen a fer
via amb els germans que pelegrinen vers una vida millor i definitiva.
Quan
els israelites van arribar a la terra promesa, <<Josuè digué a tot el
poble: “Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus
voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió
occidental de l’Eufrat, o els déus del amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem
decidit d’adorar el Senyor”. El poble li respongué: ”Mai de la vida no
abandonarem el Senyor per adorar altres déus. (...) També nosaltres, doncs,
estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu>>.
A l’Evangeli d’avui hem
trobat un altre compromís històric embolcallat en una problemàtica normal, feta
de dubtes i de males interpretacions, i amb resultats oposats. <<Molts
que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l?>>.
Jesús llavors els explicà que ell els havia parlat espiritualment, que el que
ell els proposava era la ferma adhesió a la seva persona i al seu missatge, una
estreta comunió de pensament, d’intencions, d’amor i d’actituds amb ell. Ho
explica clarament, dient: << L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no
serveis de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida>>.
Molts no ho entengueren i es desferen del compromís de seguir-lo: <<L’abandonaren
i ja no anaven més amb ell>>. Els
apòstols, amb Pere al davant, per contra, refermaren el compromís i s’expressaren
així:<<”Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna,
i nosaltres hem conegut i sabem que sou
el Sant de Déu>>. ¿Hem pres nosaltres un compromís definitiu i fidel
respecte a l’adhesió a Jesús, i per ell a Déu?Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada