Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 18 d’agost del 2015

Compromís definitiu i fidel (Durant l’any – 21)

           Cadascú de nosaltres, en algun moment, optem per un model de vida o un altre. No em refereixo a quin estat – celibat o matrimoni- o a quina professió o carrera volem escollir, sinó a una qüestió més nuclear. La qüestió seria: ¿Vull viure sense Déu, com si Déu no hi fos, o vull comptar amb Déu i el vull posar de ple en la meva vida, esperant a la recíproca, que ell compti amb mi i em protegeixi? També em puc plantejar: ¿En què o en qui puc dipositar la meva darrera esperança per arribar a assolir una vida digna, significativa, valuosa, de la que em pugui sentir satisfet, fins i tot orgullós? Alguns es refien del diner, del poder, del hedonisme; altres elegeixen Déu a qui coneixen com a Veritat, Bé i Amor, i es comprometen a fer via amb els germans que pelegrinen vers una vida millor i definitiva.
            Quan els israelites van arribar a la terra promesa, <<Josuè digué a tot el poble: “Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat, o els déus del amorreus, al país dels  quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor”. El poble li respongué: ”Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. (...) També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu>>.
            A l’Evangeli d’avui hem trobat un altre compromís històric embolcallat en una problemàtica normal, feta de dubtes i de males interpretacions, i amb resultats oposats. <<Molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: “Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l?>>. Jesús llavors els explicà que ell els havia parlat espiritualment, que el que ell els proposava era la ferma adhesió a la seva persona i al seu missatge, una estreta comunió de pensament, d’intencions, d’amor i d’actituds amb ell. Ho explica clarament, dient: << L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveis de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida>>. Molts no ho entengueren i es desferen del compromís de seguir-lo: <<L’abandonaren i ja no  anaven més amb ell>>. Els apòstols, amb Pere al davant, per contra, refermaren el compromís i s’expressaren així:<<”Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i  nosaltres hem conegut i sabem que sou el Sant de Déu>>. ¿Hem pres  nosaltres un compromís definitiu i fidel respecte a l’adhesió a Jesús, i per ell a Déu?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada