Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

divendres, 9 de desembre del 2016

3. El moll de l’os

           Veritablement, en cadascú de nosaltres tot depèn de la “base de dades”, val a dir, del nostre pensament. Fem allò que pensem. Som com pensem. Ara be, el cúmul de notícies que configuren una  manera de pensar ha arribat a la nostra ment per la via dels sentits i a través del filtre d’una cultura concreta. Aquell coneixement és apte per aproximar-nos a la veritat física de les coses i per triomfar moderadament en la vida temporal, així com en la relació social. Pensar d‘aquesta manera, és pensar com els homes. Així ho retragué Jesús a Pere: Hem vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes (Mt 16, 23).
            Hi ha, per tant, una altra manera de pensar: la de Déu, la de veure les coses com Déu les veu. Fem una mica d’exercici comparatiu per ajudar a entendre: l’home pensa de manera massa absorbent en la vida temporal i Deu la veu com a premissa per a  l’eterna. Per a l’home l’important és la salut i la felicitat del cos, per a Déu la plenitud de l’esperit. L’home cerca el plaer dels sentits i sent repugnància per la prova i el dolor, mentre que, amb el sofriment ben assumit, Déu preveu la purificació de l’home i el condueix a delectacions infinitament més altes. L’home es mira a si mateix i procura eliminar tot allò que li sembla un destorb, però Déu estima i protegeix el seu poble i vol la vida i el bé, no per a un de sol, sinó per a tots. L’home ho veu tot amb l’ull malalt del seu egoisme i Déu contempla tota la creació amb l’ull puríssim de l’amor i la vol conduir  a la felicitat total, quan farà un cel nou i una terra nova, com a coronament de tota la creació.
            Pe això, el repte del místic es aprendre a pensar com Déu, aproximar-se el més possible a veure les coses com Déu les veu i, per aconseguir-ho, li convé parar atenció a  la realitat, que és inamovible, invariable. La nostra consciència normal –diríem cultural- basada en coneixements humans limita dràsticament els horitzons del pensament i empobreix la visió interior. D’aquí ve la preferència dels místics per una consciència còsmica, a la qual han tingut accés només els humans més desenvolupats, oberts i ben dispostos; els més lliures de “l’ego”.

            Consisteix aquella consciència en la percepció de la unitat total present en el cosmos i del cosmos amb l’U, sense segon. És comprensió de la unitat del projecte universal i etern: Déu en tot i en tots, i tot i tots, en Déu. És l’experiència mística. La il·luminació. En el procés evolutiu, algun dia, tota la humanitat arribarà a aquella consciència.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada