Si en el nostre capteniment espiritual som partidaris d’una ascètica
quasi exclusiva i, en conseqüència, patim d’un moralisme excessiu, el resultat
és que, sense adonar-nos-en, ens atribuïm a nosaltres mateixos el progrés en
les virtuts, el creixement interior i, fins i tot la nostra futura salvació.
Per contra, Jesús ens encoratja a conèixer i a desitjar el seu do: “L’aigua que
jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà la vida
eterna”. (Jn.4,14).
La font d’aigua viva és
l’Esperit del Senyor, l’Esperit Sant. Sant Ciril de Jerusalem ens comenta per
què el do de l’Esperit és comparat amb
l’aigua: “Perquè l’aigua és la que ho manté tot: fa germinar les plantes i
conserva la vida dels éssers vius, baixa del cel en forma de pluja i té uns
efectes multiformes: (...) és divers l’efecte en una palmera o en un cep, però
l’aigua ho és tot en totes les coses; la pluja s’adapta a l’estructura dels qui
la reben, i per a cadascun es converteix en el que li convé. (...) De la
mateixa manera, també l’Esperit Sant, que és únic, (...) per voluntat de Déu i
en nom de Crist, fa moltes accions admirables. (...) Perquè empra la llengua
d’un home per a comunicar la saviesa, il·lustra la ment d’un altre amb la
gràcia de la profecia, (...) reafirma la temprança d’un i ensenya a un altre el
que pertoca a la misericòrdia; ensinistra a aquest a dejunar i a suportar
l’exercici de la vida ascètica; a aquell a menysprear les coses del cos”.
Aquesta doctrina ens convida
–ens obliga i tot- a relativitzar la vàlua del nostre esforç per al procés de
perfecció i a confiar-lo decididament a la font d’aigua viva que ens prometé el
Senyor. La nostra tasca es redueix a desitjar aquella font, a exposar-nos confiadament
a la seva acció i a demanar-la amb perseverança, tenint en compte que –com diu també sant
Ciril- “La seva arribada és suau i lleu;
la seva sensació flonja i agradable; el seu jou és lleugeríssim.(...) I ve amb
entranyes de protector autèntic, perquè ve a salvar, a guarir, a ensenyar, a
enfortir, a consolar, a il·lustrar els enteniments, primer el d’aquell que el
rep, i després, per obra d’ell, el dels altres”. Que bo, si els agents de
pastoral entressin decididament en aquesta dinàmica proposada per sant Ciril!
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada