La voluntat és la mestressa de casa. Qualsevulla disjuntiva moral
responsable es resol en la voluntat. Per més que els sentiments o les passions ens sacsegin, la
darrera paraula és la de la voluntat i, fins que ella no es decanti lliurement
i conscient per una de les opcions, no té lloc l’acte verament humà i
responsable. Al llibre de la Saviesa llegim:<<Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de
decidir si et mantindràs fidel (...) L’home té al davant la vida i la mort: li
donaran allò que voldrà>>.
És cert, però, que la
voluntat es veu condicionada per un garbuix de forces molt potents que li
dificulten enormement la tasca de jutge imparcial, com poden ser, endemés de
les passions, els sentiments i la imaginació no controlada, algunes ideologies
que tergiversen la veritat, un egocentrisme agut, l’ambient terrenal i
hedonista que ens circumda o, fins i tot alguns condicionaments genètics.
Però Déu, que ens
estima, sap prou bé que ens cal el seu ajut, que no ens mancarà mai. Ell ens
instrueix amb la seva saviesa i ens enforteix amb la seva gràcia. Diu sant Pau
als de Corint: <<Ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món
present (...)sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat (...)
perquè sigui la nostra glòria>>. Encara ajuda la nostra feblesa tot oferint-nos
un temor salvador, per quan l’esperança no ens és suficient: <<Jo us dic que si no sou més justos del que
ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del
cel>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada