Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dissabte, 10 de juny de 2017

42. La glòria de Déu

      Quan parlem de la glorificar Déu, de treballar per a la seva glòria,  
<A la major glòria de Déu>, com deia Sant Ignasi, no fem sinó proclamar un desig, expressar una analogia d’allò que a nosaltres ens semblaria convenient aportar a favor de Déu, en resposta a tot el que creiem haver rebut d’ell.
      De fet, Déu no té cap necessitat de la nostra glorificació. És més, a nosaltres ens és absolutament impossible aportar cap motiu d’acreixement a la glòria de Déu, com es dedueix d’ Ap 21,22: <De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell. La ciutat  no necessita que l’il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell és el gresol que li fa llum>. I a Ap 22,5: <No hi haurà mai més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà>. També a Is 60,19: <Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum, jo, el teu Déu, seré la teva glòria>. En l’himne del  <Glòria>,  a la missa, hi ha  un gest molt lúcid, quan diem: <Us donem gràcies per la vostra immensa glòria>. Amb aquestes paraules no pretenem augmentar la glòria de  Déu sinó proclamar la nostra admiració per la immensitat infinita d’aquella glòria.
      Deduïm, per tant, que la glòria de Déu és ell mateix i és endemés, la glòria dels elegits, la nostra glòria. Allò que ens escau ara a nosaltres simplement és la capacitat i la voluntat d’admiració, d’estupefacció, de meravellar-se, d’entusiasmar-se, davant la infinita glòria de Déu. Allò que ens urgeix és procurar-nos una actitud familiar i habitual de gratitud, per quant Déu es digna fer-nos partícips de la seva glòria i d’adoptar una resposta vital que, lluny d’inhabilitar-nos, ens faci aptes per ésser contats en el nombre dels qui participaran de la seva glòria.
      ¿No podríem canviar, per tant, l’expressió <donar glòria a Déu> per una que digués, per exemple: <obrir-nos a la glòria de Déu>?  I això voldria dir, no tan sols obrir-nos-hi nosaltres mateixos, sinó fer de pantalla perquè els altres i el món sencer s’obrissin a la glòria de Déu. Una altra expressió que cal matisar és l’afirmació que la glòria de Déu són les seves creatures, o que som nosaltres, els éssers dotats d’intel·ligència i llibertat, quan, de fet, ni l’home ni les altres creatures afegeixen res a la seva glòria. Allò màxim que pot fer la més perfecta de les obres de Déu, és emmirallar aquella glòria rebuda. Déu és, doncs, la glòria de l’home al més alt nivell, com l’únic dels éssers creats fet a la seva imatge i semblança. I és també el destinat a fer participar d’aquella glòria tota la creació sortida de les mans de Déu, perquè l’home és la consciència de l’univers.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada