Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 8 de febrer del 2016

Similitud ( durant l’any – 7)

           Diu l’Escriptura que l’home fou creat a imatge i semblança de Déu. Hi ha, doncs, una similitud natural i inalienable entre ambdós. Podem afirmar: l’home s’assembla a Déu  Si és així per naturalesa, i l’home pretén mantenir alguna relació personal amb Déu, com beneficiar-se d’aquella relació, li cal, forçosament, mantenir la similitud el màxim possible, tant en l’ésser com en l’actuar. L’home s’assembla a Déu i viu semblantment a ell.
            Per l’Encarnació la nostra similitud amb Déu ha millorat en gran manera: <<El primer home, fet de la terra, era de pols. Però el segon home (configurat amb Crist) és del cel>>. La doble semblança (una per la creació, una altra per la redempció) ens  ha de motivar doblement amb força per fer les obres semblantment a com les fa Déu:
            Res d’estrany, per consegüent, que Jesús ens exhorti a obrar com el Pare del cel.. Després d’haver-nos manat estimar els  enemics, prestar sense intenció de rescabalar-nos, fer  amb els altres allò que volem que ens facin, afegeix amb solemnitat: Sigueu compassius com ho és el vostre  Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà>>. Aquí, Jesús sembla que inverteix les seqüències. Com si digués: mireu com sol fer-ho Déu. Feu-ho vosaltres igual, per assegurar-vos que així ho farà amb vosaltres. 
Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)