Els estudiosos del cosmos saben que el nostre petit planeta vindrà un
dia que no podrà suportar la vida, fins i tot, que tot ell es pot desintegrar.
També hi està d’acord el sentit comú.
Seria igualment correcte acceptar que la sort dels éssers conscients i
responsables no serà la mateixa. Llegim al profeta Malaquies: <<Els
orgullosos i els injustos seran igual
que rostoll. (...) No en deixaré
ni l’arrel ni la tija, diu els Senyor de l’univers. Però per a
vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat>>.
Quan preguntaren a
Jesús: <<¿Quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de
succeir?>>, Jesús s’escapa per la tangent, donant com a senyals de la fi:
guerres, revoltes, terratrèmols, fams i pestes, fets espantosos i senyals
d’amenaça al cel. Tots aquests senyals s’han donat sempre i segueixen en l’actualitat.
La veritat és allò que Jesús digué en una altra ocasió: <<El dia i l’hora
només els sap el Pare>>.
La profecia més
important de Jesús al respecte es compleix rigorosament al llarg de tots els
segles:<<Abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us
conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors,
acusats de portar el meu nom. (...) Sereu traïts (...) En mataran alguns de
vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es
perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per
sempre la vostra vida>>. La nostra millor actitud d’espera, segons la
paraula de Jesús, és portar el seu nom, venerar el seu nom, viure units a ell
per la fe i l’amor, rebutjar les ofertes falses de salvació i abandonar-nos a
la voluntat del Pare. Viure sempre amb
un tarannà de vida normal d’acord amb la recomanació de Sant Pau: <<Que
treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada