A Maria Magdalena li costà de reconèixer Jesús
ressuscitat, a qui confonia amb un hortolà. Els dos deixebles d’Emaús, després
d’haver fet un bon tram de camí amb ell, tot escoltant de la seva boca uns
comentaris de l’Escriptura molt interessants sobre el Messies, i després
d’haver-lo convidat a sopar i a quedar-se amb ells, no s’havien adonat de res
fins a l’hora que va partir el pa. <<Els deixebles contaven el que els
havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa>>.
Quan s’aparegué als deixebles plegats,
<<Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de
creure-ho, els digué: “¿No teniu aquí res per a menjar?” Ells li donaren un
tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. (...) Llavors els obrí els
ulls perquè comprenguessin el senti de les Escriptures>>. Sembla clar que
Jesús volia que el reconeguessin com el qui es dóna gratuïta i generosament, i
també com el qui està disposat a rebre de
nosaltres allò que, amb les mateixes disposicions li vulguem donar.
Jesús es dóna en el sant Sopar (“Preneu i mengeu”) i rebé el sopar dels seus a
Emaús, i a Jerusalem el tall de peix a la brasa.
¿On
i com ens donarem a conèixer nosaltres com veritables seguidors de Jesús, i com
el donarem a conèixer a Jesús mateix a la
gent del nostre temps? Potser també partint el pa. El pa de l’Eucaristia
primer, en les nostres celebracions, vivint-les com van ser viscudes pels assistents
el darrer Sopar, amarat de paraula de vida i de comunió dels cors. Allí
celebrem la donació que fa de si el mateix Jesús. Ara falta celebrar la donació de nosaltres mateixos a Jesús a través
dels germans. Ho farem donant-nos als altres per amor i compartint el nostre pa
amb aquells que no en tenen. Així la gent sabrà que ens estimem i que el nostre
mutu amor ve de Déu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada