Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 27 de gener del 2014

Formosor de la vida (Presentació del Senyor)

           La infància és bella com la primavera. Per la novetat, pel creixement, per la vitalitat i la promesa, per la ductilitat i la dolcesa. Cap infància, però, no ha estat tan bella com la del nen  Jesús, posada a les mans de     Josep i de Maria: <<Els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor>>. ¿Hi pot haver alguna manera tan noble i positiva d’iniciar la vida d’un infant com ho és la de presentar-lo al Senyor? Aquell gest significava una declaració d’intencions, era l’inici d’un procés vital, encaminant al Senyor la vida de l’ Infant i confiant-la al guiatge i a la protecció divina.
           L’edat adulta és bella per la seva presa de consciència i perquè assumeix la responsabilitat d’edificar-se sobre la base de la veritat i del bé, que culminarà en una semblança amb el Déu a qui estima i amb qui es vol reunir: <<Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en que Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. (...) Hi havia també una profetessa, Anna.(...) Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu>>. Els dos personatges són el prototipus dels adults que han portat unes vides rectament conduïdes (cadascú segons circumstàncies) al seu destí natural. I viuen llur vellesa en pau, en una gran pau.
            Fins i tot la vellesa és verament formosa. Com la tardor ho és pels seus dies plaents i assolellats, dies de la collita llargament preparada i esperada, dies de verema, que farà del raïm un excel·lent vi, fruit del treball i de l’esforç de la natura. Una vellesa curulla de saborosos fruits no s’improvisa. És el resultat d’una direcció correcta de tota una vida i de l’acompanyament de la gràcia de Déu. Quan Simeó veié l’Infant, <<El prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès>>. I la profetessa Anna, << Que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Israel seria redimida>>. Una vellesa formosa com la d’aquests dos personatges és possible encara. Preguem perquè cadascú de nosaltres  prepari la seva ja, des d’ara, com ells ho varen fer.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)