Les persones més
despertes, espavilades i motivades de totes les tradicions religioses han
maldat amb fervor i diligència per trobar i explorar camins de perfecció.
Per perfecció
s’entén el progrés constant i eficaç en la purificació moral i ètica i un creixement igualment persistent en la
pràctica de totes les virtuts. Per a Joan de la Creu l’objectiu de tota
perfecció és la unió amb Déu.
Els camins més
trepitjats, en la tradició cristiana, han estat i són l’ascètica i la mística. Per la primera s’entén
l’esforç constant de la voluntat i la disciplina de la mortificació, per tal
d’evitar el pecat i les imperfeccions, tot progressant activament en la
pràctica de les virtuts. Encara que es confiï en l’ajut de la gràcia de Déu i
es compti amb ella, aquí el protagonista és l’home que s’ha de guanyar la
perfecció i la recompensa.
La mística, per
contra, sap que el protagonista és Déu, l’únic que pot comunicar perfecció i
pot donar accés a la comunió, –només dóna el qui té- y proposa una actitud de
receptivitat i de desig, conreant una disciplina de netedat de cor, de pobresa
espiritual i de silenci receptiu. Això ens fa adonar que els dos camins no són
excloents, sinó complementaris, en el sentit de l’esforç personal de
purificació activa. El místic, però, creu que la purificació també la fa Déu en
els cors passivament disposats.
L’Evangeli de Lluc
(10, 38-42) ens ofereix una bella síntesi de les dues vies: Jesús va entrar
en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es
deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.
Marta(... ) estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar. (...) El Senyor li
va dir: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només
n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas
presa.
L’ascètica i la
mística sempre conviuran com bones germanes, puix que la primera no serà
autèntica si no desemboca en humil contemplació i en lliurament gratuït de si
mateix a l’amor de Déu, i a la mística no li podrà mancar de cap manera la
disciplina del despullament interior i l’esforç per fer-se disponible i
receptiu. La mística, però, és la millor part.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada