Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

diumenge, 4 de desembre del 2016

1. Les dues germanes

Les persones més despertes, espavilades i motivades de totes les tradicions religioses han maldat amb fervor i diligència per trobar i explorar camins de perfecció.

Per perfecció s’entén el progrés constant i eficaç en la purificació moral i ètica  i un creixement igualment persistent en la pràctica de totes les virtuts. Per a Joan de la Creu l’objectiu de tota perfecció és la unió amb Déu.

Els camins més trepitjats, en la tradició cristiana, han estat i són l’ascètica  i la mística. Per la primera s’entén l’esforç constant de la voluntat i la disciplina de la mortificació, per tal d’evitar el pecat i les imperfeccions, tot progressant activament en la pràctica de les virtuts. Encara que es confiï en l’ajut de la gràcia de Déu i es compti amb ella, aquí el protagonista és l’home que s’ha de guanyar la perfecció i la recompensa.

La mística, per contra, sap que el protagonista és Déu, l’únic que pot comunicar perfecció i pot donar accés a la comunió, –només dóna el qui té- y proposa una actitud de receptivitat i de desig, conreant una disciplina de netedat de cor, de pobresa espiritual i de silenci receptiu. Això ens fa adonar que els dos camins no són excloents, sinó complementaris, en el sentit de l’esforç personal de purificació activa. El místic, però, creu que la purificació també la fa Déu en els cors passivament disposats.

L’Evangeli de Lluc (10, 38-42) ens ofereix una bella síntesi de les dues vies: Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta(... ) estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar. (...) El Senyor li va dir: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.


L’ascètica i la mística sempre conviuran com bones germanes, puix que la primera no serà autèntica si no desemboca en humil contemplació i en lliurament gratuït de si mateix a l’amor de Déu, i a la mística no li podrà mancar de cap manera la disciplina del despullament interior i l’esforç per fer-se disponible i receptiu. La mística, però, és la millor part.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada