Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 28 de juliol del 2014

Donar a fons perdut ( Durant l’any – 18 )

           Deuen ser molt pocs els qui es tanquen del tot i no donen mai res a ningú. Però, en general ens agrada que, quan donem, en puguem esperar alguna recompensa: la consolidació d’una amistat, que ens facin algun servei, que ens ho agraeixin sincerament, que hom ens tingui per persones sensibles i generoses o, si més no, n’esperem una tranquil·litat de consciència i un creixement de l’auto estima.
            ¿No ens agradaria semblar-nos una mica a Déu, també en això, aprenent a donar i donar-nos, sense intenció de treure’n cap profit, ni econòmic ni psicològic? Llegim a Isaïes:<<Això diu el Senyor: Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. (...) Veniu a mi i us saciareu de vida>>. Si ho intentéssim, seríem imitadors de Déu que, a nosaltres, ens dóna gratis tot el que tenim de material i d’espiritual, de temporal i d’etern.
            Endemés, aquesta actuació acreditaria  en nosaltres la virtut  de la compassió pels necessitats i marginats, com ho féu Jesús: <<Quan desembarcà veié una gran  gentada, se’n compadí i curava els seus malalts>>. No content amb això, digué als apòstols que volien acomiadar-los perquè s’anessin a comprar menjar: << No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos>>. Dels cinc pans i els dos peixos beneits per Jesús i distribuïts pels apòstols <<Tothom en menjà tan com volgué>> i en sobraren dotze coves. Si el cor dels creients fos compassi com el de Jesús, potser sobraria de tot per a les necessitats del món sencer.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada