Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 29 de juny de 2015

L’esplendor de la veritat (Durant l’any -14)

           Segons el diccionari, veritat és la conformitat d’allò que hom pensa o fa amb la realitat. Així, doncs, la veritat no té res a veure, sovint, amb allò que preferim, allò que ens sembla que ens convé més, allò en aquest moment més atractiu per a mi; o allò de més renom, que té més adeptes, que és més valorat o més anomenat. No.  La veritat rau en la realitat. Només si estem sintonitzats amb la realitat podem dir, pensar o viure en la veritat. I la veritat és l’únic lloc segur on posar els peus, la única opció que respon a les nostres necessitats profundes, la sola actitud interior que ens pot fer lliures. Si no estem en la veritat ens assemblem a una bombolla de sabor sense cap consistència, perquè no estem en la realitat.
            Amb tot,  no sembla que l’ésser humà  estigui massa ben predisposat a conèixer la veritat i a viure en ella. ¿Què passa? ¿ No ens interessa la veritat, o és que ens fa por perquè ens compromet a dur un determinat model de  vida? Llegim al profeta Ezequiel: <<L’Esperit entrà dins meu. (...) Em digué: “Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. (..) Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells>>. Déu, que és la Veritat i que estima les seves creatures, vol que, tant sí com no, aquestes coneguin la veritat, perquè és l’únic lloc de la llibertat i la salvació.

            Hi ha una altra veritat, és a dir, una altra realitat que anomenem transcendent, perquè va més enllà de la capacitat de captació per mitjà de les nostres facultats. Aquesta nova realitat ens ha estat revelada per mitjà de la paraula i de signes, amb clara garantia per a tots els qui l’acullen amb fe. La fe no és una comprovació experimental o científica, sinó la simple acceptació per la credibilitat que l’acompanya i per l’autoritat fora de dubte del transmissor: <<Jesús anà a Natzaret. (...) El dissabte començà a ensenyar  en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, s’estranyava i deia: “D’on li ve tot això? ¿Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans?>> I no se’l cregueren. Per això no tingueren accés a la veritat transcendent que els volia revelar.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada