Segons el diccionari, veritat és la conformitat
d’allò que hom pensa o fa amb la realitat. Així, doncs, la
veritat no té res a veure, sovint, amb allò que preferim, allò que ens sembla
que ens convé més, allò en aquest moment més atractiu per a mi; o allò de més
renom, que té més adeptes, que és més valorat o més anomenat. No. La veritat rau en la realitat. Només si estem
sintonitzats amb la realitat podem dir, pensar o viure en la veritat. I la veritat
és l’únic lloc segur on posar els peus, la única opció que respon a les nostres
necessitats profundes, la sola actitud interior que ens pot fer lliures. Si no
estem en la veritat ens assemblem a una bombolla de sabor sense cap
consistència, perquè no estem en la realitat.
Amb
tot, no sembla que l’ésser humà estigui massa ben predisposat a conèixer la
veritat i a viure en ella. ¿Què passa? ¿ No ens interessa la veritat, o és que
ens fa por perquè ens compromet a dur un determinat model de vida? Llegim al profeta Ezequiel:
<<L’Esperit entrà dins meu. (...) Em digué: “Fill d’home, t’envio al
poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. (..) Tant si
t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu, perquè,
ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta
enmig d’ells>>. Déu, que és la Veritat i que estima les seves creatures,
vol que, tant sí com no, aquestes coneguin la veritat, perquè és l’únic lloc de
la llibertat i la salvació.
Hi
ha una altra veritat, és a dir, una altra realitat que anomenem transcendent,
perquè va més enllà de la capacitat de captació per mitjà de les nostres
facultats. Aquesta nova realitat ens ha estat revelada per mitjà de la paraula
i de signes, amb clara garantia per a tots els qui l’acullen amb fe. La fe no és una comprovació experimental o
científica, sinó la simple acceptació per la credibilitat que l’acompanya i per
l’autoritat fora de dubte del transmissor: <<Jesús anà a Natzaret. (...)
El dissabte començà a ensenyar en la
sinagoga. Tothom, en sentir-lo, s’estranyava i deia: “D’on li ve tot això? ¿Què
és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves
mans?>> I no se’l cregueren. Per això no tingueren accés a la veritat
transcendent que els volia revelar.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada