¿Coneixem alguna cosa per la qual valgui la pena deixar-ho tot? Hi ha
gent que ho fa.: un amor, un ideal, un projecte. L’ocasió s’esdevé quan s’ha de
prendre una decisió dràstica, a la vida: <<El senyor s’aparegué a Salomó
en un somni (...) i li digué: “Digue’m què vols que et doni”. Salomó demanà una
sola cosa: saviesa per saber destriar el bé del mal, i així, poder fer
justícia al poble de Déu. <<Al
Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li respongué: <<Et
faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà
comparar>>.
Sant Pau creu que hi
ha una sola cosa per la qual val la pena viure, encara que, a canvi, s’hagi de
deixar de banda tota la resta: estimar Déu en Jesucrist. Perquè
<<nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen. (...)
Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica>>.
Pel què fa a això,
Jesús és encara més clar: << Jesús digué a la gent: “Amb el Regne del cel
passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat
i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el què té i compra aquell
camp>>. Sabem de gent que, en plena joventut, s’ha després d’una vida
mundana molt prometedora, segons el criteri humà, i s’ha tancat en un cenobi de
vida contemplativa, o s’ha donat de per vida al servei dels més pobres, per
amor a Déu. ¿Som capaços nosaltres de
deixar tantes futileses com servim per jugar-nos-ho tot a una sola carta, el
tresor amagat, el Regne de Déu?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada