Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 15 de desembre del 2014

Proximitat de Déu (Advent – 4-)

            Tots els pobles i races, des de temps immemorial,  han volgut tenir Déu a prop seu. ¿Què significa sinó la construcció insistent al llarg de la Història de temples i catedrals imponents, de pagodes i mesquites resplendents de bellesa artística i cobertes de riqueses incalculables? ¿Quin sentit tindria, per altra part, la veneració de muntanyes santes, de turons i de troncs sagrats? L’home, però, no pot fer que Déu se li apropi construint per a ell sumptuosos casals. El profeta Natan << Rebé la paraula del Senyor: “Ves, digues a David, el meu servent: això diu el Senyor: ¿Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? (...) I ara el Senyor anuncia que et farà un casal. (...) Et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne>>. Així, doncs, és Déu qui s’aproximarà a l’home fent-se ell mateix un casal, no d’obra humana, sinó de carn i ossos de la naturalesa humana, on ell habitarà: <<Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill>>.
            Estem a prop de celebrar l‘aniversari d’aquell esdeveniment, quan Déu vingué a nosaltres, prenent per casal la nostra naturalesa, on habità com en un temple: <<Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. (...) Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim>>. Jesús mateix reconegué que la seva naturalesa humana, el seu cos, és el temple de Déu entre els homes: <<Destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies>>.
            Si bé els temples materials serveixen sovint com a lloc propici a la personal aproximació a Déu per llur simbolisme, el silenci ambiental i la càrrega d’espiritualitat que els atribuïm, el lloc d’encontre més estret, afectiu i saludable per a nosaltres, sempre serà la naturalesa humana de Jesús que, unida a la seva naturalesa divina, constitueixen una sola persona: la persona del Fill de Déu. Els àngels, amb ocasió del naixement, ho celebraren tot cantant, i els humans de bona voluntat ho recordem exultant de goig en la festa de Nadal.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada