Sempre m’ha fascinat
l’olor nova, acabada d’estrenar. Recordo la flaire de les primeres violetes i
la del saüquer esclatat en flor, com l’aroma de la taronja que el pare havia
portat de la vila, mentre la pelava cerimoniosament davant els meus àvids ulls.
Recordo el perfum de l’herba fresca acabada de dallar i la fragància de la llet
al temps de munyir-la. A l’escola es feia present una sèrie d’olors el dia de
començar el curs, com la dels llibres i llibretes nous i la del tinter
estrenat, al moment d’obrir-lo, o la del llapis, en acabar de fer-hi punta.
Fragàncies totes capaces de despertar un sentiment net, positiu, ple de
promeses. Tota novetat porta en si quelcom de màgic i estimulant. Així era
igualment l’olor de les espardenyes de cànem noves o la del suèter de llana que
la mare m’havia tricotat per estrenar-lo el dia de Nadal.
Justament és aquí on volia anar a
parar. Quan arriba Nadal, tinc necessitat d’aturar-me a flairar la sentor de la
novetat, com quan passo davant el taller de fusteria, per ensumar l’olor
resinosa del tauló de pi, que l’operari està treballant.
Nadal allibera un sentiment de
novetat irreprimible: per l’Infant, pels àngels, pels pastors i el rabadà.
També per la novetat dels comportament humans, pels rostres amb somriure
renovat, per les paraules dolces del bon auguri, que cadascú palesa als seus
semblants. Sembla com si, per Nadal tot tornés a començar, passant olímpicament
de tot allò que ha revestit de senectut els nostres cors, i com si estrenéssim
una llibreta nova, on tot el que hi escriurem tindrà la brillantor d’una
novetat radiant.
Tenim tota la raó, perquè el Nadal
bíblic va ser un començament, on es gira full al Testament del temor i al temps de les promeses, per
obrir de bat a bat el segon temps: el del compliment d’allò promès i de
l’esperança definitiva. Fou gràcies a la manifestació de l’amor de Déu sense
condicions, en la persona de Jesús i en la revelació del seu designi de
salvació universal, que començà la segona etapa de la Història de la salvació.
En Jesús ha tingut lloc la segona creació, ha aparegut l’home nou que, seguint
l’estela per ell assenyalada, es pot realitzar plenament en el món i fer via
triomfal en vers l’acompliment transcendent.
Res de tan negatiu no li podria
passar a l’home d’avui com, girar l’esquena al designi de salut que representa
Jesús, pensar que ell tot sol, amb el seu enginy i força, pot crear en aquesta
terra un paradís, sense necessitat de respondre a la urgència de perviure més
enllà del temps i de l’espai coneguts. Tot i això, encetat ja el tercer
mil·leni, ressonen murmuris alarmants d’una desviació molt generalitzada que,
si no hi ha correcció a temps, llevarà a la humanitat tota esperança de novetat
transcendent i la sumirà en la decrepitud més desoladora. Gràcies a Déu, la
reacció correctora es comença a moure amb força en diferents estrats de la
societat, entre gent de totes les condicions i de totes les edats que, mirant
amb fe Jesús, tornen a fer nou a la
terra el vell himne dels àngels a Betlem: Glòria
a Déu a dalt del cel, i a la terra pau
als homes que estima el Senyor.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada