Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dissabte, 18 de març de 2017

21. Divina saviesa

     “La Saviesa és resplendent i no s’acaba mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la; la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen”.
      El primer que cal per accedir a la Saviesa és tenir-ne notícia, cosa que es fa per la fe. Ni la ciència, ni l’art, ni la tècnica, ni cap altre enginy humà no és capaç d’obrir-nos les portes del diví habitacle de la Saviesa. Aquell que creu, però, té notícia, encara que fosca, de Déu, que és la Saviesa universal i absoluta.
      El segon pas que cal donar és el desig. Com que la notícia és d’una cosa bona infinitament, que ens és favorable, incita el nostre interès, un interès intens, ardent: un desig de posseir-la, de identificar-nos amb ella. Un desig que és comparable a la set: “Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu”. El desig és un regal de Déu, com ho ha estat la fe, i és senyal evident de que som cridats a trobar la Saviesa. Si aquell desig és rebut amb joia i fomentat per la nostra resposta activa, si li donem entrada i espais en la nostra vida, anirà creixent fins que es tornarà amor per la Saviesa.
      L’amor per la Saviesa és el tercer pas, que ens fa prendre contacte directe amb ella: “Els qui l’estimen, arriben fàcilment a contemplar-la”. Potser és en aquest moment quan es donen les primeres il·luminacions: percebre tènuement, però segura, el sentit profund de Déu –un tast de la seva naturalesa divina- i percebre també el sentit pregon de tu mateix i de les coses; no com fruit del discurs personal, sinó com una llum rebuda des de fora.

      Llavors és quan hom comença a moure’s cercant-la amb més interès: lectura, silenci, oració. La perseverança fa trobar-la: “La troben tots els qui la cerquen”.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada