¿No és veritat que correm el perill
d’ensopir-nos i d’acomodar-nos peresosament en un estil de vida mediocre? ¿No
ens adonem que el nostre pensar no s’actualitza ni és renova com convindria i
que, sovint, vivim de conviccions i principis caducs que pensem que ens
justifiquen, però que no aporten res per a una vida esplendorosa? ¿No ens
adonem que, a voltes, el nostre tarannà i, fins i tot, la nostra vida moral,
pacten amb un ritme tediós que intentem justificar amb allò de la feblesa
humana?
Quan
aquest és el nostre estat habitual, la presència d’algú que porta una novetat
intel·lectual o alguna possibilitat nova, amb nous horitzons en vistes a
millorar el ritme i la qualitat de la nostra vida, ens desconcerta i ens fa
nosa. No acostumem a valorar i a estimar algú que, per la seva clarividència o
pel seu capteniment exemplar, ens desperta del nostre ensopiment. En una
situació semblant, el poble d’Israel solia rebutjar la presència dels profetes,
com ho hem llegit al llibre de la Saviesa: <<Els malvats deien: “posem un
parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no
complim la llei i que no som fidels a l’educació rebuda>>.
Una
tradició de rebuig dels profetes portà al poble hebreu a rebutjar també el
Messies. Jesús, que anunciava una doctrina nova , i que parlava com mai ningú no ho havia fet; ell que en el seu
capteniment era un exemple viu per al compromís de l’home amb Déu i per a la
relació mútua entre els humans; ell que vivia per al bé i la veritat, mai no
fou oficialment acceptat, sinó rebutjat i perseguit. Per això: <<Instruïa
els seus deixebles dient-los: “El Fill de l’home serà entregat, el mataran i,
un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies>>.Aquella terrible
perspectiva, lluny d’afeblir el seu compromís, l’enforteix i ho traspassa als
deixebles: <<Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: “Si algú
vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots>>. ¿Com és rebut avui Jesús en els estament
públics, en les comunitats humanes i en les llars d’arreu del món? ¿Serà perquè
ens fa nosa la seva integritat, en tant
que dóna relleu a la falsedat, la ofuscació, la immoralitat i la disbauxa dels
nostres temps?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada