Per realitzar-se plenament com persona no cal sobresortir com fa un
polític, un artista, un esportista campió, un literat reconegut, un científic
important. Ni ha prou que cadascú visqui plenament utilitzant els carismes i
les qualitats que ha rebut naturalment. Si fa o no fa, com la bona esposa del
llibre dels Proverbis: <<Es procura la llana o el lli, que les seves mans
transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus.
Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents. (...) És més preuada
que les perles. El cor del seu marit hi confia>>.
Dubto que els
personatges que surten al mitjans dia sí, dia també, frueixin d’una realització
personal tan neta i tan plena com aquesta esposa bíblica, perquè el renom que
proporciona la publicitat, pot representar només un maquillatge extern que no
correspon correctament a la realitat. Qui sap si, els qui viuen a prop d’aquells
personatges mediatitzats o socialment rellevants confien o no en ells. Qui sap
si, més aviat els veuen com homes de palla sense qualitat humana profunda i
estable.
El passatge de
l’Evangeli presenta un propietari que encomana l’administració dels seus bens a tres persones a qui confia quantitats
diferents. A l’hora de demanar comptes no dóna importància a la quantitat de
bens rebuts, sinó a la dedicació i a la diligència que ells han posat en
l’administració del poc o molt que els ha estat confiat. I als qui han fet
fructificar la part confiada els diu: <<Molt bé. Ets un administrador bo
i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.
Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor>>. Posar a ple rendiment el poc o molt que hem
rebut és la clau de la nostra realització, de la resposta al Dador de tot, i de
la nostra felicitat>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada