Déu és totpoderós, però pot posar límits al seu poder; com quan entra
en joc la llibertat d’algun dels personatges que composen la trama d’un
esdeveniment diví. Per exemple en el fet de l’Encarnació. Maria de Natzaret és
la persona clau. Déu no li prendrà
mai la llibertat que ell mateix li h adonada. Allò que farà és anar-li a
demanar el seu consentiment per mitjà de Gabriel: <<Déu envià
Gabriel a un poble de Galilea anomenat
Natzaret, per dur un missatge a una noia.
(...)El nom de la noia era Maria>>.L’àngel
la saludà i li proposà el pla de Déu: <<Tindràs un fill i li posaràs el
nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill del Altíssim>>.
L’àngel es quedà
esperant resposta. Maria, llavors, abans d’acceptar, exposà el seu gran dubte: <<¿Com pot ser això, si jo no
tinc marit?>>. L’àngel li explica el projecte diví: <<L’Esperit
Sant vindrà sobre teu, (...) per això el fruit Sant que naixerà l’anomenaran
Fill de Déu>>. Després d’aquest aclariment per part de l’àngel, Maria
dóna el seu consentiment: <<Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin
en mi les teves paraules>>. Sense aquest explícit consentiment no hi
hauria hagut Encarnació i, amb aquella
resposta, el consentiment generós de Maria es fa extensiu a la seva voluntària
col·laboració al costat del seu Fill, en tot el que havia de succeir i en tot
el pregon significat del misteri de l’Encarnació.
Per la seva
col·laboració necessària i lliure amb el misteri de l’Encarnació, Maria, plena
de gràcia, es fa present com a protagonista principal amb Jesús, en la divina i
mística epopeia que comença amb el SÍ de Maria a la proposta de Déu. Amb aquell
SÍ queda invertit el paper d’Eva en la caiguda al pecat: <<Faré que
sigueu enemics tu i la dona, el teu llinatge i el d’ella>>. Per ella i amb ella comença a se possible
allò que diu Pau als romans: ”Que Déu (...)us concedeixi d’estar d’acord amb
Jesucrist, perquè (...) glorifiqueu Déu el Pare de Jesucrist, el nostre
Senyor>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada