Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 2 de març de 2015

En esperit i en veritat (Quaresma – 3)

            El reconeixement de Déu, la  nostra submissió a ell i l’adoració que li devem han d’ésser de debò perquè siguin vàlids i acceptats, és a dir, en esperit i en veritat. És més, en la nostra actitud de servei i d’adoració hi  ha d’estar implicada la nostra vida íntegra: la raó, la voluntat i les obres. En aquest afer total, la fe  guia la raó, l’amor empeny la voluntat, i ambdues, assenyalen el camí al nostre actuar, fent que les nostres obres es conformin a allò que creiem, i complaguin a Aquell a qui estimem.
            Per ajudar-nos, Déu  ens ha revelat els manaments, que són el resum de les obres humanes que a ell li plauen i que a nosaltres ens dignifiquen com a servidors i fills seus: <<No tinguis altres déus fora de mi. (...) No prenguis en va  el nom del Senyor. (...) Celebra el repòs del dissabte. (...) Honra el pare i la mare. (...) No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre, no desitgis la casa d’un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase;  ni res que sigui d’ell>>. Si els analitzem serenament, veurem que aquests manaments estan d’acord plenament amb el sentit comú i  amb el recte pensament, i que són favorables del tot als desigs del Senyor i a la preservació dels drets humans: els nostres i els dels altres.

            La feblesa humana, però, l’obcecació i la tergiversació de la consciència, porta  l’home, sovint, a voler servir-se de Déu per als seus interessos. A veure què en pot treure de Déu. I a vegades, abrigant-se hipòcritament amb aparences religioses s’atreveix a voler satisfer els seus instints depredadors o voluptuosos. És evident que en casos semblants s’hi amaga l’adoració de si mateix, en comptes d’adorar Déu en esperit i en veritat. <<Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els  canvistes asseguts>>. Els tragué tots fora i els digué: <<No convertiu en mercat la casa del meu Pare>>. La vertadera religió no cerca mai beneficis terrenals. Només l’importa glorificar Déu i esperar d’ell la salut espiritual i la salvació.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada