La presència del mal en el món persisteix a
través dels segles. El més visible és el mal físic que s’explica perquè la matèria
és corruptible per si mateixa. Presència del mal que trobem ja en el temps de Moisès
i sabem que existia molt abans d’ell: <<Si algú té a la pell una inflor,
crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot
Aharon o a un dels seus sacerdots >>. Per saber que el mal físic
coexisteix amb nosaltres, només cal entrar a una Residència d’avis per veure
qui ja no coneix els seus fills, qui ha perdut totalment la mobilitat, qui
sofreix nafres incurables, qui pateix dolors persistents d’artrosi, qui viu
prostrat com un vegetal, etc. Els hospitals són una altra mostra de la molt i
molt variada presència del mal físic que
degrada la vida humana.
El
mal moral, però, menys visible, encara que més sagnant, també coexisteix amb
nosaltres de manera persistent: els odis, la depredació, la mentida, la
claudicació davant els instints animals. I aquells casos més personals, com la
depressió, la consciència de culpabilitat, el túnel sense esperança de sortida,
que condueix al suïcidi, i les altres malalties psíquiques cada vegada més
generalitzades.
¿Per
què no cerquem una sortida sobrenatural quan sabem que no n’hi ha cap altra de
segura? El salmista prega dient: <<Déu meu, sigueu el meu castell
inexpugnable, la meva roca salvadora>>. I en un altre salm llegim:
<<En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill>>. A
l’Evangeli hem admirat la fe d’aquell leprós que <<Es presenta a Jesús,
s’agenolla i li diu, suplicant-lo: “Si voleu, em podeu purificar”. Jesús,
compadit, el tocà amb la mà i digué: “Sí que ho vull, queda pur”. A l’instant
la lepra desaparegué i quedà pur>>. Una
altra via per a superar els nostres mals pot ser sortir de nosaltres mateixos i
posar la nostra atenció en els altres. Com Sant Pau, quan escriu: <<No busco allò que em
convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada