La llum i la tenebra. Quan el nostre ull físic està sa rep la llum i la
figura de les coses, i ho tramet tot al
cervell. Quan el nostre ésser profund, el nostre esperit, frueix de bona salut,
rebem dins nostre el fulgor de la veritat i el cos massís del bé. Altrament,
tant en el cas del món físic com de l’espiritual, ens quedem a la tenebra. Pels
problemes en la nostra visió corporal acudim a l’oculista, però si es tracta de
ceguesa espiritual, podem apropar-nos amb fe a Jesús, que diu: <<Mentre
sóc en el món sóc la llum del món>>.
El cec de naixement,
de qui parla l’Evangeli, va passar per on era Jesús i després d’haver fet el
que li va manar, <<tornà veient-hi>>. Jesús, però no havia vingut a
tornar la vista als cecs, sinó a il·luminar l’esperit dels homes. En el
cas que ens ocupa, el cec rebé la llum
del cos i la de l’esperit; la primera obrí el camí a la segona. Li preguntaren:
<<¿Tu, què en dius, d’ell?>> Ell contestà: <<Que és un
profeta.>> Més tard es trobà de nou amb Jesús, que li preguntà:
<<¿Creus en el Fill de l’home?>> Li diu ell: <<Hi crec,
Senyor>> I l’adorà. Havia recobrat la vista corporal i se li havia obert
l’ull interior.
Avui, quan tanta gent
camina a les palpentes, sense saber el per què,
el què i el com del misteri de la vida, patint desorientació i angoixes,
com els secs ¿Per què no anem a Jesús
que és la llum del món? Ens passaria allò de Sant Pau als efessis: <<Ara
que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són llum (...) Desvetlla’t, tu que dorms, ressuscita
d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada