No és gens fàcil accedir al coneixement cabal d’una persona. Potser la
forma més fiable seria parar atenció al seu comportament natural, espontani i
constant. D’allò que fa sempre amb tothom, en diferents circumstàncies i estats
d’ànim, deduirem que és una persona bona, fiable amb qui podem comptar, o tot
al contrari.
Per aproximar-nos al
coneixement de Déu, ens servirà segurament aquell mateix model. Déu es revela a Moisès i li
diu: <<Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig,
fidel en l’amor>>. Però hem de saber si aquest capteniment de Déu és
constant i fiable o és només esporàdic, posem per cas, que es comportés així
només en la seva actuació amb Moisès i amb el poble escollit. Que volgués ser
el Déu només d’Israel.
Anem a l’Evangeli de
Joan i llegim: <<Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida
eterna>>. Ara ja veiem que la seva actitud d’amor i de perdó es manté en
el temps, que s’estén a tot el món i que s’implica plenament en ella el Fill,
perquè: <<Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar
el mon gràcies a ell>>.
Sant Pau als cristians
de Corint, quan ja ha rebut tota la revelació essencial i ha entès per
l’experiència personal la benignitat de Déu, escriu <<Que la gràcia de
Jesucrist, l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots
vosaltres>>. Ara accepta que Déu
actua com la naturalesa divina manifestada en tres persones, i anuncia que Déu
Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant és gràcia i do per a tothom i sempre. Que el
Déu u i tri és misteri d’amor i de donació per a tot aquell que se li apropa.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada