Quan parlava de les coses referents a Déu i de
les seves relacions amb els homes, Jesús ho feia amb evident autoritat. Ho
reconeixien els seus contemporanis: <<La gent s’estranyava de la seva
manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb
autoritat>>. Una autoritat patent, no solament en l’ensenyament de
paraula, sinó encara més, pel poder contundent de les seves obres: <<Tots
quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: “¿Què vol dir tot això? Ensenya
amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits malignes, i
l’obeeixen >>.
Però,
és que Jesús ensenyava en nom de Déu. Més encara: era l’enviat expressament per
Déu a ensenyar; era la mateixa Paraula de Déu. Llegim al Deuteronomi:
<<Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li
posaré als llavis les meves paraules, i ell
els dirà tot el què jo li ordenaré>>. Llavors, l’autoritat que
ostentava Jesús li venia donada per la seva mateixa naturalesa divina i per la
missió que li havia encarregat el Pare.
Trobem
encara un altre fonament, una nova font, de la seva autoritat. Parlem de
l’autoritat moral que dóna a qualsevol mestre la coherència de la seva vida.
Jesús vivia i després predicava: demanava conversió i ell, abans, s’havia fet
penitent al Jordà; ensenyava a pregar, i ell s’havia passat nits senceres en
oració; lloava la pobresa, i ell no tenia on reclinar el cap; proposava la
humilitat, i ell era humil i senzill de cor; proposava perdonar sempre, i ell
perdonà des de la creu els seus botxins. Confirmà com a primer i principal
manament l’amor a Déu i al proïsme, i ell estimà fins a la fi. Tots els motius
d’autoritat i de credibilitat que podríem esperar d’un mestre, i més, els
trobem en Jesús de manera sublim. Tot i això, molts dels seus seguidors
n’esperaven més la guarició corporal que
la conversió de cor. Motius suficients
de reflexió i de conversió per als qui són predicadors de l’Evangeli i per
aquells altres que escolten la predicació.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada