Llegim a l'Evangeli (Lc 8, 31) "Llavors començà a
instruir-los dient: cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els
grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i al
cap de tres dies ha de ressuscitar>>. A Pere i als altres els devia
passar com ens passa a nosaltres davant
la incomprensió, el refús i el sofriment: ¿Per què a mi? ¿Per què ara? ¿Pere
què aquesta prova precisament?
No ens sorprèn res que a Pere li
semblés escabellat que també Jesús es sotmetés al sofriment, convençut com
estava que podia evitar-ho perfectament.
Però Jesús és home veritable i això ho explica tot. ¿Com podia esquivar la
quota corresponent de penalitat que
forma part inevitable de tota vida humana?
Jesús, però, no magnifica el dolor
ni es mostra masoquista en cap moment. Sí que dóna a entendre que, després
d’emprar tots els mitjans per superar-lo, es donen circumstàncies en què serà
del tot impossible; i llavors és quan ell i tot home haurà de cercar recursos
per assumir-lo positivament. D’aquesta saviesa ell n’és el mestre; per això
convida tothom a seguir-lo, negant-se ell mateix i prenent la seva creu.
Podríem dir que l’abnegació i el sofriment ordinaris –més encara el que es
dóna en situacions extremes- és la pedra
de toc per saber si la nostra vida s’encamina a la plenitud o es va perdent a
poc a poc. <<Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la
perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà>> (Mc 8,35). Correm el risc de voler
salvar la pròpia vida economitzant-la amb mesquinesa, servant-la per a
nosaltres sols. Així ens estalviarem esforços que comporten sofriment, i la
vida ens durarà més, pensem. D’aquesta manera, per contra, s’aconsegueix el
resulta invers d’allò que ens havíem proposat, perquè la vida guardada
gelosament en solitari, s’asseca i es mor, mentre que si es gasta donant-se, es
perpetua i es multiplica. És aquest gastar-se per la vida, el fet de donar-se,
allò que produeix cansament i dolor; un dolor positiu i fecund que germina i
floreix en nova vida, tal com ho va fer Jesús, que ressuscità el tercer dia, i
com ho prometé als seus seguidors, dient: <<Qui la perdi per mi i per
l’Evangeli –és a dir per Déu i pel seu projecte d’amor- la salvarà>>. En
la vida de Jesús i en el seu missatge trobem sentit al sofriment normal i també
als més greus i absurds moments de dolor insuperable que la vida ens pugui
presentar: sofrim i morim per a la resurrecció, com ho féu el mateix Jesús.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada