Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 15 d’octubre de 2018

89. El patiment del Fill de l’home i el nostre

         Llegim a l'Evangeli (Lc 8, 31) "Llavors començà a instruir-los dient: cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i al cap de tres dies ha de ressuscitar>>. A Pere i als altres els devia passar com ens passa a  nosaltres davant la incomprensió, el refús i el sofriment: ¿Per què a mi? ¿Per què ara? ¿Pere què aquesta prova precisament?
            No ens sorprèn res que a Pere li semblés escabellat que també Jesús es sotmetés al sofriment, convençut com estava que  podia evitar-ho perfectament. Però Jesús és home veritable i això ho explica tot. ¿Com podia esquivar la quota corresponent  de penalitat que forma part inevitable de tota vida humana?
            Jesús, però, no magnifica el dolor ni es mostra masoquista en cap moment. Sí que dóna a entendre que, després d’emprar tots els mitjans per superar-lo, es donen circumstàncies en què serà del tot impossible; i llavors és quan ell i tot home haurà de cercar recursos per assumir-lo positivament. D’aquesta saviesa ell n’és el mestre; per això convida tothom a seguir-lo, negant-se ell mateix i prenent la seva creu.
            Podríem dir que l’abnegació i  el sofriment ordinaris –més encara el que es dóna en situacions extremes- és la  pedra de toc per saber si la nostra vida s’encamina a la plenitud o es va perdent a poc a poc. <<Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà>>               (Mc 8,35). Correm el risc de voler salvar la pròpia vida economitzant-la amb mesquinesa, servant-la per a nosaltres sols. Així ens estalviarem esforços que comporten sofriment, i la vida ens durarà més, pensem. D’aquesta manera, per contra, s’aconsegueix el resulta invers d’allò que ens havíem proposat, perquè la vida guardada gelosament en solitari, s’asseca i es mor, mentre que si es gasta donant-se, es perpetua i es multiplica. És aquest gastar-se per la vida, el fet de donar-se, allò que produeix cansament i dolor; un dolor positiu i fecund que germina i floreix en nova vida, tal com ho va fer Jesús, que ressuscità el tercer dia, i com ho prometé als seus seguidors, dient: <<Qui la perdi per mi i per l’Evangeli –és a dir per Déu i pel seu projecte d’amor- la salvarà>>. En la vida de Jesús i en el seu missatge trobem sentit al sofriment normal i també als més greus i absurds moments de dolor insuperable que la vida ens pugui presentar: sofrim i morim per a la resurrecció, com ho féu el mateix Jesús.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada