Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

diumenge, 12 d’octubre del 2014

El banquet del Regne (Durant l’any – 28 )

           El símbol del banquet és emprat sovint en la Bíblia. Significa el benestar personal, el plaer honest i espiritual de la convivència, les avantatges d’una relació volguda, serena, positiva; significa el bon resultat d’una vida personal i social basada en la pràctica del bé. El Regne del cel s’assembla a un banquet de  noces, pel benestar i la pau que proporciona, ja ara. Ho assumeix Jesús personalment: <<Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill>>.
            Déu convida els seus elegits a la festa: <<Envià els seus homes  a avisar els convidats, però no hi volien anar>>. ¿ No ens fa pensar això amb els profetes de l’Antic Testament?  <<Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, (...)veniu a la festa. Però ells no  en feren cas>>.  Potser hi podríem veure la crida als pobles pagans cap al monoteisme, il·luminats per la fe del poble d’Israel, única en el seu temps: Déu insisteix: <<Digué als seus homes: el banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides del camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents>>. ¿No serà l’anunci de l’Evangeli per part de Jesús i dels Apòstols, i potser, també, la nova evangelització? ¿Què hi diu la gent del nostre temps?
            Encara, el Regne del cel culmina en la transcendència, més enllà de la vida present, com ho veu Isaies: <<En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepara per a tots  els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis. (...) Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel del dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. (...) Aquell dia diran: aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat>>.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada