El símbol del banquet és emprat sovint en la Bíblia. Significa el
benestar personal, el plaer honest i espiritual de la convivència, les
avantatges d’una relació volguda, serena, positiva; significa el bon resultat
d’una vida personal i social basada en la pràctica del bé. El Regne del cel
s’assembla a un banquet de noces, pel
benestar i la pau que proporciona, ja ara. Ho assumeix Jesús personalment:
<<Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del
seu fill>>.
Déu convida els seus
elegits a la festa: <<Envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien
anar>>. ¿ No ens fa pensar això amb els profetes de l’Antic Testament? <<Llavors n’envià d’altres que
diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, (...)veniu a la festa.
Però ells no en feren cas>>. Potser hi podríem veure la crida als pobles
pagans cap al monoteisme, il·luminats per la fe del poble d’Israel, única en el
seu temps: Déu insisteix: <<Digué als seus homes: el banquet de casament
és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides
del camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren
tothom qui trobaven, bons i dolents>>. ¿No serà l’anunci de l’Evangeli
per part de Jesús i dels Apòstols, i potser, també, la nova evangelització?
¿Què hi diu la gent del nostre temps?
Encara, el Regne del cel culmina en
la transcendència, més enllà de la vida present, com ho veu Isaies: <<En
aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de
vins rancis. (...) Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel del dol que
cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per
sempre la mort. (...) Aquell dia diran:
aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i
celebrem que ens hagi salvat>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada