El simbolisme més emprat dintre de la Història de la salvació, per tal
de motivar-nos a estar a punt, és el de la nit: Sortida d’Egipte, Nadal, somnis
de S. Josep, Sant Sopar i primeres hores de la Passió, nit de Pasqua. Potser
perquè és una hora intempestiva, quan més desorientats ens podem sentir, o més
indefensos ens trobem. Tal vegada perquè és l’hora quan els nostres somnis
d’alliberament i de felicitat són més freqüents i agosarats.
<<Aquella nit de
la sortida d’Egipte, havia estat anunciada per endavant als nostres pares,
perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien
cregut>>. Aquella famosa nit tingué lloc, amb un esforç titànic del poble
hebreu, al començament d’una llibertat definitiva. El seu alliberament
espiritual s’acomplí en aquell mateix moment. L’alliberament històric seria per
a la futura generació: <<Tots aquests moriren en la fe, sense posseir
allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho>>.
Les sagrades nits de la Nova Aliança
són més immediatament eficaces, com la de Nadal i la de Pasqua, perquè donen
sentit al seu propòsit al mateix temps que es produeixen, doncs que la salvació
que Jesús ens porta es pot fer realitat en nosaltres, des de la mateixa nit en
que van tenir lloc. Jesús, però, ens
exhorta a tenir la nostra pròpia nit en la fe: <<Estigueu a punt, amb
el cos cenyit i els llums encesos. (...) Estigueu a punt també vosaltres, que el
Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada. (...) Feliços si els trobava vetllant, ni que vingués a mitja nit o a la
matinada>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada