Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 20 de novembre del 2018

92. Per què? (II)

             El cosmos és l’existència de quelcom material (matèria i energia). És, doncs, una existència estàtica, morta. ¿Serà, potser, un complex de cossos erms ubicats en un  espai buit, sense cap altra destinació que la d’una existència estèril? No ho sabem ben bé. Tenim, però, una mostra. Vivim en un dels cossos celestes, anomenat planeta terra, que s’ha convertit en l’estatge d’un fenomen diferent que anomenem vida i, d’aquesta vida, la terra n’està saturada abastament. La terra, per tant, ve a ésser  l’habitacle per aquesta realitat superior, la vida.
            És inevitable preguntar-se: ¿és aquesta la única vida del cosmos? La ciència humana ho investiga amb esforç i mitjans considerables, encara que, fins ara, no hagi pogut arribar a una conclusió satisfactòria. Sembla raonable pensar que la vida sigui la raó de l’existència del cosmos, i que per tant, que tot ell hagi estat colonitzat o ho sigui, en algun moment, per la vida. Però, ¿què és la vida? La ciència no ho sap. La rama anomenada biologia es dedica exclusivament a l’estudi de la vida: ¿com i on va començar? ¿quins elements químics la composen? ¿quines condicions ambientals la van afavorir? ¿com es comporta? La biologia sap moltes coses sobre la vida, com ara els elements bàsics que composen la cèl·lula i, principalment, s’ha descobert l’ADN, que és el “disc dur” on es conté tota la informació necessària per a construir formalment cada ésser viu concret, des d’un microbi fins a l’home pensant. Sí, la ciència ha ampliat enormement els coneixements sobre la vida, però, ¿en què consisteix exactament “l’alè de vida”? Ni la més mínima idea. S’ha  intentat produir  vida al laboratori, S’han barrejat els elements bàsics que la composen, s’han aïllat “in vitro”, s’ha sotmès la prova a la temperatura suposadament òptima i a descàrregues elèctriques similars a les de les tempestes primordials, i  no s’ha obtingut res més que un compost fangós on apareixen alguns dels elements que entren en els éssers vius, però no hi havia vida.

¿Per què, doncs, la vida, tan misteriosa per al coneixement humà, resulta ser tan estesa sobre la terra, i pot ser a tot l’univers; tan variada, tant bella, tan forta, tan tossuda, tan intrigant? ¿S’haurà reservat el domini d’ella per a si mateix aquell que és la Font de la vida, tal com s’ha reservat també el do de l’existència aquell que és essencialment Existent? O pot ser ¿la vida ha sorgit espontàniament per casualitat? Aquesta seqüència, segons els savis, tindria només milions de vegades una mil milionèsima possibilitat. I si la vida existeix en milers o milions de planetes, a cada lloc s’hauria produït aquella casualitat quasi impossible. ¿No seria aquesta una explicació massa forçada de l’origen de la vida? En tot cas restaria encara el misteri sobre què és essencialment la vida. ¿És només la combinació adequada de matèria i energia, o aquests elements no són altra cosa que el suport misteriós de quelcom inexplicable, quasi espiritual en algunes formes de vida i espiritual del tot en altres? Així, doncs queda en peu la pregunta ¿per què?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada