El cosmos és
l’existència de quelcom material (matèria i energia). És, doncs, una existència
estàtica, morta. ¿Serà, potser, un complex de cossos erms ubicats en un espai buit, sense cap altra destinació que la
d’una existència estèril? No ho sabem ben bé. Tenim, però, una mostra. Vivim en
un dels cossos celestes, anomenat planeta terra, que s’ha convertit en l’estatge
d’un fenomen diferent que anomenem vida i, d’aquesta vida, la terra n’està
saturada abastament. La terra, per tant, ve a ésser l’habitacle per aquesta realitat superior, la
vida.
És inevitable preguntar-se: ¿és
aquesta la única vida del cosmos? La ciència humana ho investiga amb esforç i
mitjans considerables, encara que, fins ara, no hagi pogut arribar a una
conclusió satisfactòria. Sembla raonable pensar que la vida sigui la raó de
l’existència del cosmos, i que per tant, que tot ell hagi estat colonitzat o ho
sigui, en algun moment, per la vida. Però, ¿què és la vida? La ciència no ho
sap. La rama anomenada biologia es dedica exclusivament a l’estudi de la vida:
¿com i on va començar? ¿quins elements químics la composen? ¿quines condicions
ambientals la van afavorir? ¿com es comporta? La biologia sap moltes coses
sobre la vida, com ara els elements bàsics que composen la cèl·lula i,
principalment, s’ha descobert l’ADN, que és el “disc dur” on es conté tota la
informació necessària per a construir formalment cada ésser viu concret, des d’un
microbi fins a l’home pensant. Sí, la ciència ha ampliat enormement els
coneixements sobre la vida, però, ¿en què consisteix exactament “l’alè de vida”?
Ni la més mínima idea. S’ha intentat
produir vida al laboratori, S’han
barrejat els elements bàsics que la composen, s’han aïllat “in vitro”, s’ha
sotmès la prova a la temperatura suposadament òptima i a descàrregues
elèctriques similars a les de les tempestes primordials, i no s’ha obtingut res més que un compost
fangós on apareixen alguns dels elements que entren en els éssers vius, però no
hi havia vida.
¿Per què, doncs, la
vida, tan misteriosa per al coneixement humà, resulta ser tan estesa sobre la
terra, i pot ser a tot l’univers; tan variada, tant bella, tan forta, tan
tossuda, tan intrigant? ¿S’haurà reservat el domini d’ella per a si mateix
aquell que és la Font de la vida, tal com s’ha reservat també el do de
l’existència aquell que és essencialment Existent? O pot ser ¿la vida ha sorgit
espontàniament per casualitat? Aquesta seqüència, segons els savis, tindria
només milions de vegades una mil milionèsima possibilitat. I si la vida
existeix en milers o milions de planetes, a cada lloc s’hauria produït aquella
casualitat quasi impossible. ¿No seria aquesta una explicació massa forçada de
l’origen de la vida? En tot cas restaria encara el misteri sobre què és
essencialment la vida. ¿És només la combinació adequada de matèria i energia, o
aquests elements no són altra cosa que el suport misteriós de quelcom
inexplicable, quasi espiritual en algunes formes de vida i espiritual del tot
en altres? Així, doncs queda en peu la pregunta ¿per què?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada