Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 22 de març del 2017

22. El tresor amagat

      Sobre tresors amagats s’ha escrit molt, i amb motiu d’ells ha corregut molt i molt la imaginació. Aquestes ratlles voldrien versar sobre un tresor real –no imaginari- però sí amagat als ulls de molts; un tresor molt a prop  nostre, un tresor al nostre interior mateix.
      La tensió més forta que patim es produeix per la coexistència de dos elements contradictoris dins nostre: els valors i les negativitats. Sovint, aquestes són més aparents, més sorolloses, més estridents. Fins al punt d’ocupar bona part de la nostra consciència  i de no deixar-nos veure els valors també reals.
      El resultat és demolidor: ens veiem carregats de defectes i els valors positius apareixen tímidament i sense força, al nostre subconscient. Llavors apareix la timidesa, l’encarcarament, les actituds agressives d’autodefensa i, en els casos pitjors, la depressió.
            Ens cal descobrir  que aquesta conclusió és falsa i dir ben fort que el més profund de nosaltres és realment bo. Déu no fa éssers dolents. I nosaltres hem sortit de les mans de Déu . Tenim, per això, una riquesa impressionant, començant per la salut del cos i els seus sentits, font d’aprenentatge i de satisfacció. Si d’ací passem al nostre món espiritual veurem com n’és de gran l’univers de la nostra intel·ligència, dels nostres afectes, de la capacitat creativa, de la possibilitat d’obrir-nos a Déu i de donar-nos als altres, de compartir felicitat, de...Aquest és el tresor amagat. És més savi aquell qui sap reconèixer i agrair els dons rebuts, que no pas aquell que viu encongit sota el pes real de les seves limitacions.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada