Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 19 de maig del 2014

L’Esperit ( Temps pasqual – 6 )

           Si vivim segons la mentalitat mundana, és a dir pagana; o com es diu ara,  de laïcisme rampant, no podem entendre res quan sentim parlar de l’Esperit Sant –l’Esperit de Déu- Com diu l’Evangeli de Sant Joan: <<El món no el pot rebre perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo>>. Tampoc no pot conèixer, l’esperit mundà, allò altre més senzill que semblaria a l’abast de tothom: el Déu fet home en Jesucrist; com no reconeix el Déu creador infinit i etern. Els astrònoms són capaços d’admetre en darrer terme, quan tots els seus càlculs han fet fallida, la possibilitat d’alguna matèria o energia eterna, origen de l’univers, al temps que neguen, amb evident temeritat, cap possibilitat de l’existència eterna d’una Intel·ligència infinita, Arquitecte lliure i voluntari  del cosmos que coneixem.
            Tornem a l’Esperit Sant. En moltes ocasions, i d’una manera cordial i intensa, Jesús va fer referència a l’Esperit Sant, que ens seria enviat per acompanyar-nos en el camí de la fe i per fer-nos entendre tot allò que ell ens havia ensenyat. L’Esperit del seu Pare seria el company de camí, seria la presència divina permanent, tan eficaç com invisible, que habitant en la Pregonesa de cada creient, seria la llum, el consol, la fortalesa i la garantia del perdó i de la salvació: <<Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre>>.

            Després de la resurrecció, els Apòstols començaren d’entendre-ho i baixaren a Samaria,  on molta gent havia acceptat la paraula de Déu. Pere i Joan foren els  enviats. <<Hi anaren, doncs, i pregaven per ells perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells. (...) Pere i Joan els imposaren les mans, i rebien l’Esperit Sant>>. <<Que en són d’admirables les vostres obres! (...) Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! >>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada