Si vivim segons la mentalitat mundana, és a dir pagana; o com es diu ara, de laïcisme rampant, no podem entendre res
quan sentim parlar de l’Esperit Sant –l’Esperit de Déu- Com diu l’Evangeli de
Sant Joan: <<El món no el pot rebre perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo>>.
Tampoc no pot conèixer, l’esperit mundà, allò altre més senzill que semblaria a
l’abast de tothom: el Déu fet home en Jesucrist; com no reconeix el Déu creador
infinit i etern. Els astrònoms són capaços d’admetre en darrer terme, quan tots
els seus càlculs han fet fallida, la possibilitat d’alguna matèria o energia
eterna, origen de l’univers, al temps que neguen, amb evident temeritat, cap
possibilitat de l’existència eterna d’una Intel·ligència infinita, Arquitecte
lliure i voluntari del cosmos que
coneixem.
Tornem a l’Esperit
Sant. En moltes ocasions, i d’una manera cordial i intensa, Jesús va fer
referència a l’Esperit Sant, que ens seria enviat per acompanyar-nos en el camí
de la fe i per fer-nos entendre tot allò que ell ens havia ensenyat. L’Esperit
del seu Pare seria el company de camí, seria la presència divina permanent, tan
eficaç com invisible, que habitant en la Pregonesa de cada creient, seria la
llum, el consol, la fortalesa i la garantia del perdó i de la salvació:
<<Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la
veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre>>.
Després de la
resurrecció, els Apòstols començaren d’entendre-ho i baixaren a Samaria, on molta gent havia acceptat la paraula de Déu.
Pere i Joan foren els enviats.
<<Hi anaren, doncs, i pregaven per ells perquè rebessin l’Esperit Sant,
que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells. (...) Pere i Joan els
imposaren les mans, i rebien l’Esperit Sant>>. <<Que en són d’admirables les vostres obres! (...) Que n’és
d’admirable el que fa amb els homes! >>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada