Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 11 d’agost de 2014

Total perfecció ( Assumpció de la Mare de Déu)

           L’obra de Déu és perfecta: Si l’obra és material, conté tota la perfecció que pot suportar la matèria. Acabada la creació, <<Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò>>. Quan l’obra de Déu és espiritual i es realitza en un ésser lliure, pot assolir una perfecció quasi infinita. Només cal que el subjecte receptor col·labori lliurement: consentint, assumint el do sense restriccions i participant activament en la realització progressiva del pla de Déu.
            És el cas de Sant Maria,  que acceptà,  i s’obrí generosament al missatge diví:  <<Que es faci en mi segons la teva paraula>>. La divina Encarnació tingué lloc, i els efectes meravellosos se li feren perceptibles a ella mateixa: <<La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva. (...) Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi meravelles>>. També Elisabet percebé la magnificència de l’obra de Déu en Maria: <<Mira, tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes>>.
            El fruit d’aquella obra es culmina feliçment amb l’Assumpció de Maria al cel: <<El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu>>.L’arca de l’aliança era Maria. Però hi ha encara un altre testimoni més clar: <<Llavors s’aparegué en el cel un prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els seus peus i duia al cap una corona de dotze estrelles>>. La  nostra perfecció també serà obra de Déu, si es dóna, però, el nostre consentiment i la col·laboració assídua a la pedagogia divina.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada