Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 13 de desembre del 2016

4 . La divina tenebra

           Quan es tracta de voler conèixer Déu, l’home de tots els temps, generalment parlant, mai no ha renunciat a utilitzar el raonament i l’anàlisi lògica, preguntant-se sobre la naturalesa, els atributs i els designis de Déu. Com sabem, hi ha Biblioteques senceres, plenes a vessar de llibres sobre Déu.
            No obstant això, i sense negar el dret i la legitimitat al colossal exercici esmentat, apareix des de l’antigor, una altra via per accedir a Déu, que parteix del principi que Déu és inaccessible per a la ment humana, fins a anomenar-lo: Raig diví de tenebres de la divina Supraessencia  (Pseudo Dionisi). Aquest mateix autor recomana a un seu deixeble: Abandona la teva manera  d’entendre i esforça’t per pujar el més que puguis fins a unir-te amb Aquell que està més enllà de tot ésser i de tot saber.
            Sant Joan de la Creu té dites tan expeditives com: Para venir a lo que no sabes, has de ir por donde no sabes; i aquella altra de semblant: Para venir a saberlo todo, no quieras saber algo en nada. Volent dir que, atès que no sabem res de Déu, el saber (intel·lectualment parlant) no ens serveix per arribar-ne a saber alguna cosa, sinó justament al contrari: en el núvol del “no saber” és on podem trobar el coneixement vital de Déu, per tal d’arribar a la unió amb ell. És un coneixement místic que té lloc en la fe, per mediació del qual, Déu se’ns dóna a conèixer d’una manera inefable.
            En (Subida al Monte Carmelo, llibre II, Cap. 9, 5 final), diu Sant Joan de la Creu: Luego claro está que al entendimiento ninguna de estas noticias  (que provenen dels sentits, via memòria) le pueden inmediatamente encaminar aDios; y que para llegar a él, antes ha de ir no entendiendo, que queriendo entender; y antes cegándose y poniéndose en tiniebla, que abriendo los ojos para llegar más al divino rayo.
            Abreujant, els grans mestres de la mística proposen abandonar la pretensió de voler conèixer Déu per la via intel·lectual i de trobar-lo amb voluntarisme esforçat. En comptes d’això, conviden a una contemplació activa, emmarcada en el silenci dels sentits i de les potències, que ens ajuda a buidar-nos i fer-nos receptius als dons de la il·luminació i de l’amor gratuït de Déu..

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)