La paraula, l’expressió no verbal, la posa, no ens diuen ben bé qui és
una persona en la seva realitat interna. Per arribar a copsar l’autenticitat
d’algú, fins i tot la nostra pròpia, ens caldria poder arribar a la simplicitat
del cor, al lloc on concorden les seves expressions externes, el seu pensament
més íntim i els seus actes. El llibre de Jesús, fill de Sira diu:
<<L’obra del terrisser ha de superar la prova del forn (...). Així, quan
l’home doni comptes, es veurà què tenia al cor (...) No facis l’elogi de ningú
fins que no hagi estat examinat>>.
L’autenticitat va per
dintre, és quelcom constitutiu d’un mateix. És per això que ens ha d’importar,
abans que res, la nostra autenticitat: << Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per
poder treure l’estella de l’ull del teu germà>>. En jutjar-nos a
nosaltres mateixos, sovint ens confonem, posant tota l’atenció a les
manifestacions externes, sense arribar del tot a preguntar-nos qui som de
veritat. Llavors, la fullaraca de les nostres exterioritzacions ens impedeixen
conèixer seriosament si som o no l’home bo, i no solament algú que fa coses
bones.
Perquè les coses bones que fem no
passen d’ésser un símptoma del que realment som: <<L’home bo, del tresor
de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del
seu tresor de maldat, en treu el mal (...)
Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor>>. La
bondat, la justícia habita dins de
l’home i produeix els seus fruits: <<Els
justos creixeran com les palmeres (...) encara donaran fruit a la bellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada