Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de novembre de 2015

Vindran dies ( Advent -1.)

            No hi ha res de més perjudicial que viure immobilitzat en el present per manca d’iniciatives, per causa de covardia o de peresa o, potser, per timidesa malaltissa com seria la manca de confiança en Déu, en si mateix i en les pròpies qualitats. Això significaria l’ensopiment i la paràlisi total de la nostra vida. Encara, però, seria pitjor, sentir-se condicionat i predestinat pel passat, excusant-nos en l’experiència d’algun fracàs o de manca de visió o de fermesa en els projectes que no han arribat a bon terme. Potser també per causa d’intencions poc netes o de males arts practicades, que pesen a la nostra consciència. El passat ja no el podem canviar, però si redimir-lo. El present està a punt d’exhaurir-se i ens queda ben poc temps per aprofitar-lo.     
            Davant nostre resta obert el futur i és allà on ens espera la nostra realització total. L’aprenentatge del passat i el realisme palpable del present, han de restar oberts i ben disposats vers el futur. El bagatge que hem assolit en el passat, purificat ara, en el present, ens pot facilitar l’obertura i la disponibilitat per afrontar el futur. Per a aquesta tasca Déu està a favor nostre i ens vol ajudar. Ens ho descriu així el profeta Jeremies: <<Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Irael i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo. (...) Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem>.

            Per a mi, aquells dies encara no han arribat. M’estan esperant en el futur vers el qual visc projectat. La fe, arrelada en el passat, m’ha permès madurar en el present, en forma de caritat inicial (amor). L’abundant collita d’amor colrat i madur es cosa del futur, avançant pel camí de l’esperança. El temps d’advent que avui comença és vist en la Litúrgia cristiana com una mirada esperançada vers el nostre futur. Aquells dies serem salvats i viurem confiats.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada