Mirada amable, acollidora, comprensiva; mirada afable, compassiva,
cordial; mirada acusatòria, de refús, d’allunyament. La mirada ho diu tot i
condiciona radicalment la relació. Totes les generacions han cercat la mirada
de Déu. Una mirada que ofereixi perdó, acollida i ajut. <<Digues a Aaron
i als seus fills: “Que el Senyor et
beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi
de tu>>.
La mirada més
eloqüent i nítida de Déu al món és Jesús . Els pastors
<<Havent’ho vist amb els propis
ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant>>. Van veure i
mirar i van ser vistos i mirats per l’Infant. En varen tenir prou. Van copsar
la mirada amorosa de Déu.. Els havia mirat des de la menjadora o potser des
dels braços de Maria i <<Van contar el que els havien dit d’aquell
infant>>. Maria acabava d’ésser testimoni ocular d’aquelles mirades i
<<Conservava en el seu cor aquests records i els meditava>>.
Maria, amb Jesús a la
falda, representa l’escena més tendra de la mirada de Déu al món. ¿On es
dirigeix la nostra mirada esmaperduda quan no sabem veure Déu enlloc, quan no trobem la pau interior, quan ens amarga la
soledat, quan ens aclapara la mala consciència, quan no albirem un horitzó amb
sentit. El nostre segle viu orfe d’una
mirada positiva i joiosa, acollidora i pacificadora que ve del més enllà. ¿No
encertarem a veure la mirada de Déu.?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada