Marcats al front (Tots Sants)

           Espectacular la visió de Sant Joan: <<Un àngel que pujava de sol ixen i tenia a la mà la marca del Déu viu, (per) marcar al front els servents del nostre Déu>>. Se suposa que es refereix a l’apoteosi final, quan Déu clourà el resultat de la història humana i marcarà, primer de tot, els justos d’Israel. <<Eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel>>. Semblen pocs els justos de tota la història d’Israel. I és que es tracta d’un nombre simbòlic.

            L’àngel marcarà també els servents del nou poble elegit, l’Església, que s’estén des de la vinguda de Jesucrist fins al final dels temps. El seu nombre serà immensament superior, tota vegada que l’Església ja no ha esta reduïda a un territori i a un poble petit, sinó que s’ha estès, durant molts segles, a tota la terra i els seus habitants. I són incomptables els màrtirs que << han rentat els seus vestits  amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs>>. Són també incomptables els confessors i les verges que han seguit les petjades de l’Anyell, i s’han fet semblants a ell.

            Després rebla Sant Joan: <<Vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües>>. Es tracta dels qui no havien pogut conèixer Jesús, però que havien viscut conformes a la llum de la raó i de la consciència personal. <<Tots ells  cridaven amb totes les forces: <<Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén>>. Venien de <<la gran tribulació>>, i el misteri de Déu i de Jesús, que tot just havien entrevist dins la boirina de la fe, ara el veien clarament amb els seus propis ulls.

Imprimir article