La vida és un do. Ningú no l’ha demanada, ni ha fet res per a
obtenir-la o per a merèixer-la. Ens ha estat donada ben gratuïtament sense cap
condició. El qui és la Vida ens l’ha
confiada com a sustentació d’altres dons que anirem rebent –també gratuïts-
progressivament. La vida, doncs, és un do absolut; com la matriu de tot allò
que hem d’arribar a ser. El Dador de la nostra vida és també qui la manté, la
protegeix i la defensa: << Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà
set vegades>> (com li havia mant Eliseu, l’home de Déu). Ell, que era
leprós, quedà curat de cop: <<La pell se li tornà com la d’una criatura i
quedà pur de la lepra>>. Déu havia actuat restituint-li la salut.
També a
Jesús,<<Li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i
cridaren: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres”. En veure’ls, Jesús els digué: “Aneu a presentar-vos als
sacerdots. Mentre hi anaven quedaren purs de la lepra>>. Altra vegada,
Deu, per la paraula de Jesús, com abans ho havia fet per la paraula del profeta
Eliseu, es manifestà com Font i guaridor
de la vida.
El leprós Naaman reconegué tot seguit el Déu d’Israel
com l’únic autor de la seva salut recobrada. Digué a Eliseu. <<Ara se ben
bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre déu enlloc més de la terra>>.
I ho agraí amb un canvi de vida radical:
<<D’ara endavant el teu servidor no oferirà cap més holocaust ni cap
altra víctima a altres deus, sinó només al Senyor>>. Per la seva part un
dels deu leprosos. <<Tornà enrera donant glòria a Déu amb grans crits, es
prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donà
gràcies>>. ¿Som així d’agraïts i
adoradors de Déu pel que fa a la nostra
vida i a la conservació de la nostra salut?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada