Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 15 de maig del 2017

35. Conèixer Déu i trobar-lo

       Na Cecília tenia unes hores lliures, més  que mai els caps de setmana, acomplerta amb dedicació la seva tasca de professora. Tenia també una inquietud religiosa mai del tot satisfeta, des de la seva adolescència, quan aquella catequesi de Confirmació li entrà tan endins, amb un desig insaciable de conèixer Déu i el misteri de la nostra relació amb ell.
      Assabentada que hi havia, prop de la seva residència, una oferta d’ensenyament de Teologia a càrrec d’uns professors qualificats i de bona anomenada, no dubtà ni un moment. Passà per l’oficina i formalitzà la inscripció. El contracte demanava assistir a les classes impartides tots els dissabtes, fer-se amb el llibre de text i passar uns exàmens anuals. Acomplertes les hores que damnava el programa i superats amb èxit els exàmens, li seria lliurat un diploma, que l’autoritzaria a regentar classes de Religió.
      Acomplertes les condicions i obtingut el Diploma, es parà a pensar i arribà a la conclusió que, si be havia gaudit amb els nous coneixements i ara sabia moltes més coses, no veia sadollat el seu desig de conèixer Déu. La Bíblia mateixa –pensava entre ella- era una recopilació admirable de pensaments humans assistits, sobre Déu; però, ni amb els estudis teològics, ni amb la lectura devota de la Bíblia, el seu pobre coneixement de Déu havia millorat substancialment. Aquesta conclusió li produí un sentiment de frustració i desencís.
      No es donà per vençuda i es prengué un cap de setmana, per a un recés en soledat. Allí se li feu la llum. I pensà: “Déu és en tot i per tot, i m’és impossible de contemplar-lo; Ell em demana constantment el meu amor i no el sento; el cel i la terra no el poden contenir i no obstant es manifesta en totes les coses. Déu és tan immens que no pot ésser conegut per ningú més, que per ell tot sol”.
      Llavors fou quan arribà a una conclusió i s’apaivagà la inquietud de la seva consciència, que entrà en una pau i benestar que mai no havia sentit: No ens és possible ni ens fa falta conèixer Déu; en tenim prou amb l’acceptació, per la fe, de la seva existència. No ens serà mai possible contemplar-lo en aquesta vida, ni sentir la seva veu. Ni ens cal, perquè en tenim prou d’acceptar el seu amor i de disposar-nos a la seva il·luminació, quan ell  ens vulgui donar a conèixer, per intuïció mística, la realitat insondable de la seva presència en nosaltres i en el món sencer. Juntament amb aquestes consideracions, tingué la certesa que, només gràcies a la Catequesis, l’estudi de la Teologia i l’ús pietós de la Bíblia, li havia estat possible de saber que el coneixement de Déu està fora del nostre abast i que en tenim prou creient i esperant en ell, deixant-nos estimar i estimant-lo.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada