Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 8 d’octubre del 2018

88. Trobar Déu, veure’l i escoltar-lo

Avui voldria comentar uns versos d’En Hans Denk que, en caure a les meves mans, em varen afectar amb força.
Diuen així:
“Oh, Déu meu (...).
Els homes fugen  de tu
I diuen que no et poden trobar;
Es giren d’esquena
I diuen que no et poden veure;
Fan el sord
I diuen que no et poden sentir”.

I em pregunto: des de quan molts homes fugen de Déu? Potser des que l’home bíblic es volia fer Déu i no se’n va sortir? I em torno a preguntar: Quins són ara
els homes que es giren d’esquena a Déu? Són, per ventura aquells que mantenen tossudament encara la dèria de fer-se deus i tampoc no ho aconsegueixen? Per últim em pregunto: Per què ara o abans hi ha persones que fugen de Déu o li giren l’esquena o li fan el sord? És tal volta perquè se l’imaginen com un rival impossible de guanyar i prefereixen ignorar-lo que no pas confrontar-se amb ell cara a cara?
            Si fos així, aquelles persones s’haurien equivocat d’adversari, com li passà a Don Quijote amb els molins de vent.  Un adversari fantàstic, imaginari que mai no ha existit. Quan el raonament d’algú –sigui qui sigui- va en la direcció d’un déu adversari o tant sols competidor de l’home no va a la saga del Déu que és, sinó a l’encontre dels molins de vent, dels deus horribles creats per la fantasiosa imaginació de l’home.
            Us recordeu d’En Gagarin, el primer home de l’espai, que no va veure Déu enlloc i sentencià: ”No hi ha Déu, jo no l’he vist enlloc”? El que mai no va dir Gagarin és que portava la nau plena de prejudicis, que es considerava un heroi i que no li convenia la presència de ningú que li pogués fer la més petita ombra.

            Us recordeu de Sant Francesc d’Assís que veia Déu per tot: a les flors, als ocells, a les feres com els lleons i els llops? Dues postures diametralment oposades, dos resultats dramàticament contraris. Dos estils de viure, de mirar, d’escoltar, d’ésser. Dos resultats diferents com de la nit al dia. Sant Francesc gira llum encara per a infinitat d’esperits desperts i afamats de veritat y de bé, i Gagarin, relegat a les planes de les Enciclopèdies com el primer home que va anar a l’espai, ineficaç pel que fa a despertar simpaties i agraïments per la seva personal aportació a la seguretat espiritual i a la felicitat de cap dels humans.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada